Josep Pinya: «Hem de portar els nostres artistes cap a l'exterior»

El propietari de la Sala Pelaires apostarà en el 2000 per les fires

L'obra de Joan Miró s'exposa fins al març a la Sala Pelaires.

TW
0

La Sala Pelaires, característica per la seva tasca divulgadora i de promoció cultural arreu del món des que es fundà l'any 1969, assumirà enguany una nova etapa després de concloure amb l'entrada del nou mil·lenni el seu trentè aniversari. El seu propietari, Josep Pinya, concedí a aquest mitjà una entrevista en què el galerista més internacional va fer un balanç d'aquestes tres dècades i augurà els reptes que els tocarà fer front i superar a partir d'ara. Val a dir que, durant l'any 1999, aquesta galeria celebrà el seu aniversari fent una repassada a l'obra de tres grans artistes contemporanis com Eduardo Chillida, Antoni Tàpies i Joan Miró "exposició que serà oberta al públic fins el mes de març.

"Quin és el vostre balanç d'aquest darrer any? No heu posat el llistó massa alt amb les tres darreres mostres?
"Estic molt satisfet perquè ha estat un any molt positiu en tots els sentits, ja sigui pel suport que hem tingut com per l'èxit de públic. Un mai no fa aquest tipus d'exposicions pensant en el futur i en el que vindrà. Allò que tenim pensat oferir a la galeria al llarg dels propers mesos no té per què ser millor ni pitjor. Serà qualque cosa de qualitat i ajustat a allò que cercàvem tant o més important o, si més no, molt interessant en la nostra trajectòria, com l'obra que esper exposar-hi per primavera. El problema serà si som capaços de dur-ho a terme econòmicament parlant. Era important, però, tancar el cicle que finalitzàvem amb un minirepàs amb aquests tres autors darrers tan emblemàtics perquè foren precisament els primers amb els qui vàrem començar a tirar endavant la galeria.

"Com teniu previst encetar l'any 2000 i quines són les fites que s'ha fixat Pelaires?
"Tenim una història per engegar tan àmplia i tan vasta i interessant... Perquè les coses no són tan clares com eren abans. Ara vivim envoltats de noves formes d'expressió, mitjans de comunicació i noves tècniques que influeixen i que marcaran aquest nou segle. Jo crec que s'hauran de casar i trobar la manera de conviure plegades. En aquest sentit sóm responsables que aquest matrimoni es dugui a terme.

"De tot, quina és la principal tasca que desenvolupareu a partir d'ara?
"La política que engegarem a través de la galeria és la promoció al màxim dels nostres artistes. Aquest és el camí que hem de continuar. No importa on hagi nascut l'artista, el que interessa és que la seva creació siqui bona per tal de promocionar-la. Els hem de dur cap a l'exterior. És bàsic, un artista assoleix la fama i el reconeixement a fora, no tancat. Els pintors més importants es fan a fora.

"Quines mesures prendreu per fer-ho realitat?
"El secret està en les fires. Des de Pelaires intentarem participar el màxim nombre en fires nacionals i internacionals. Totes són necessàries per promocionar l'obra dels nostres artistes i cada comunitat o cada país té unes preferències que cal tenir en compte. La primera que afrontarem serà la fira de Miami i tot seguit, al febrer, la d'Art Contemporani de Madrid (Arco).

"Com valorau el suport econòmic d'algunes institucions públiques a la galeria (com la del CIM) per poder realitzar l'exposició de Tàpies?
"Sens dubte és un reconeixement a la tasca que hem portat a terme; allò que passa és que la mena d'exposicions que nosaltres organitzam aquí són un poc especials i diferents a les tradicionals d'altres galeries. Es tracta de muntatges molt més enfocats a l'exhibició que a la venda. Clar, això suposa unes despeses econòmiques molt fortes i, per tant, és just que les institucions ens ajudin, i més tenint en compte que la nostra supervivència es deu a les vendes d'allò que exposam. De fet, les administracions s'haurien de «banyar» molt més, en la mesura que ha deixat en les nostres mans una feina que haurien d'assumir elles.