«En perdre Xesc perdérem la gràcia i ens veiérem obligats a cercar nous camins»

"La primera obra sense Xesc ha estat una prova de foc. Amb tot, amb ella ja us heu marcat un nou camí. No era una aposta massa atrevida? 
"Ho havia de ser. Sense Xesc no podíem recórrer a reposar una de les seves obres. No podíem fer una imitació de cap dels seus personatges, ja que no el podíem superar i sols ens calia aquesta opció. Sense Xesc perdérem «la gràcia» i haguérem de cercar nopus camins.

"Tot i això, el públic s'hi ha donat prou? 
"Sí, ens hem vist molt gratament sorpresos. Abans contàvem amb que la gent venia a veure Xesc, sols el seu nom ens bastava, i ara se n'ha adonat que tots nosaltres també podem fer teatre. El cert és que hem superat totes les previsions.

"El muntatge és una adaptació de l'obra de Neil Simon i romp amb la trajectòria d'abans pel que fa al tipus de text. Us ha creat problemes el canvi? 
"On més es fa palès el canvi és en què els diàlegs manen per sobre de les situacions, és principalment aquí on hem trencat amb la trajectòria d'abans. Ambtot, és una comèdia molt bonica, ja que parteix d'una obra molt bona, i que en ser molt dialogada és fàcil.

"La família de Xesc Forteza s'ha implicat en el muntatge. Com és la seva relació d'ara? 
"La família de Xesc no tan sols s'ha implicat en l'obra sinó que hi ha participat directament i ens ha donat tot tipus de facilitats, ja que la seva filla Catalina ha traduït l'obra de Simon i després jo la he adaptada.

"A més manteniu el nom de la companyia... 
"A més d'això... que és de gran importància. Però també cal esmentar que ens han deixat emprar tot el material escenogràfic, magatzems... Segurament sense el seu suport no ens n'haguéssim pogut sortir.

"Molts dels actors estau a la companyia des que Xesc Forteza la creà, el 1967. Com es viu ara sobre l'escenari sense ell? 
"Traient endavant projectes i sempre pensant en coses noves com ell ho hagués dessitjat. Ell hauria volgut que continuàssim i de fet, la nostra continuïtat és una manera que no s'oblidi la seva figura i que continuï palesa entre tots com si realment hi fos.

"El diumenge 23 acabau al Principal. Cap on partiu? 
"Ens n'anam de gira pels pobles, el primer serà Manacor, després també ens desplaçarem fins Eivissa i Menorca...

"I què hi ha de pegar el gran bot? 
"També hi hem pensat. En aquests moments estam pendents que el Govern ens subvencioni per poder allargar la gira per Catalunya i València. Allà ningú no ens coneix.