El «Guernica» encarregat a Picasso (1937)

El gener de 1937, tal dia com avui, uns amics republicans suggerien a Pablo Picasso que pintàs un gran mural, sense parlar-li de cap tema en concret, per tal que pogués figurar en el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de les Arts i les Tècniques, que tendria lloc a París a final d'aquell any. El comissari de tal estand era José Gaos i Max Aub seria el seu adjunt, mentre que José Bergamín actuava com a relacions públiques. En aquells moments Picasso estava immers en la seva lluita propagandística contra Franco i les seves forces feixistes, havent gravat en planxa de coure tota una sèrie de targetes sota el títol Somni i mentida de Franco i no va tenir inconvenients a seguir aquella idea sobre una gran superfície. Max Aub li entregà un xec de cent cinquanta mil francs, com avançament o pagament simbòlic, una quantitat facilitada per Miguel Hernández, ministre d'Instrucció Pública del govern de València. Per altra banda, el tema triat, la tragèdia del bombardejament de la ciutat «sagrada» de Guernica, formava part d'una mena de 'desastres de la guerra', a l'estil de Goya, que Picasso pensava pintar o dibuixar. Són molts els crítics que veuen en aquesta gran obra l'espant d'una població sota les bombes i els grits de la gent contra la incursió aèria i el pànic que produïen les bombes incendiàries. Recordem que el bombardejament va tenir lloc el 26 d'abril de 1937 i que fou una iniciativa de la Legión Cóndor, comanada pel mateix Hitler per tal d'assajar les bombes fabricades en aquell moment. Picasso es va sentir fondament commogut per aquella 'criminal' acció, tan criminal que els diaris franquistes falsificaren la notícia, atribuint la destrucció de Guernica a un incendi provocat pels republicans. El primer de maig Picasso ja tenia fet un esbós i de seguida començà a treballar sobre la tela de 3'51x 7'82 metres en el seu obrador. Sembla que la feina ja estava enllestida el 9 de juny. Després d'haver estat exposada al Pavelló d'Espanya a París, el pintor recuperà l'obra i la dugué al Museu d'Art Modern de Nova York, el 1939. Nascut a Màlaga el 1881 i format a Barcelona, s'havia traslladat, Pablo Ruiz Picasso a París, el 1900 i en pocs anys aconseguí de posar-se a l'avantguarda de l'escola internacional d'aquella ciutat. No és, doncs rar, que el seu prestigi, ja en aquells dies, fos una de les propagandes més efectives de la República espanyola... Com diu un reconegut crític: «L'estil de la quarta dècada de Picasso arriba al seu cim amb l'obra Guernica, que realitza quan la bogeria bèl·lica es troba en el seu moment més àlgid i que està dotada d'un expressionisme dramàtic extraordinari. Aquest expressionisme continua inspirant les obres principals del període de la Segona Guerra Mundial. Pertanyen a aquesta etapa altres pintures que representen la guerra mateixa i el sentit de la derrota i del desastre, com és el cas del Gat i l'ocell (1939) i La calavera del bou, (1942) sobre el fons morat del martiri.