El Telescopi Chandra detecta el forat negre del centre de la Via Làctia

Sagitari A és una espècie de misteri per als astrònoms. S'assimila a un «quàsar», un astre que té l'aparença d'una estrella molt lluminosa, i algunes teories assenyalen que es tracta d'un forat negre, una estrella massiva a finals de la seva evolució, amb una massa de 2'6 milions de vegades major que el Sol.

El gas que es canalitza cap al seu interior és rarament «fred», tot i tenir més d'un milió de graus centígrads. Les grans temperatures que es registren en els processos de formació d'estrelles i planetes, de milions i milions de graus, fan que les mides aconseguides pel Chandra en aquest «forat negre» siguin baixes.

Els astrònoms consideren que totes les galàxies disposen de forats negres al seu centre. Així, segons algunes teories, a la Via Làctia, un forat negre extremadament massiu seria associat a Sagitari A.

La lluminositat de la Pero, la font de raigs X detectada per Chandra, és més dèbil que la que s'havia calculat d'acord amb les observacions d'un altre satèl·lit.

Fet que constitueix un problema per als teòrics, doncs si es comprova que la major part, o tota l'emissió de raigs X no provenen de Sagitari, s'hauria provat definitivament que tots els models actuals que la concerneixen han de ser repensats globalment.