'Una llengua no mor sola, sinó que mor amb ella el poble que l'ha parlada'

Llorenç Capellà també va fer un repàs al segle XX, que «a Mallorca ha estat el de Gabriel Alomar, Antoni Maura, el del bisbe Miralles, Josep Tous Ferrer, el de Jaume Pericàs i el de Rafel Pou, el del Marqués de Zayas i el d'Emili Darder». «Des del punt de vista econòmic i progrés social, els cent anys darrers han estat força satisfactoris. En canvi s'ha empal·lidit la consciència cultural de la nostra gent. Ara per ara la nostra pervivència és un interrogant. Pot anar-se en orris llengua, costums, història i records. I allò que hem de comprendre és que una llengua no mor sola sinó que mor amb ella el poble que l'ha parlada».