La nissaga marinera dels Bassers (1417)

La família de naviliers i mercaders dels Bassers, dels quals en féu un excel·lent estudi documental el pare Gabriel Llompart (1982), que tenien per escut una torre daurada, presenta una nissaga ciutadana que va de la segona meitat del segle XIV a ja ben entrat el segle XV, això pel que fa als papers i sembla que era gent de negoci, arriscada navigació i forta influència social. L'anècdota que evocam en aquesta data és que Bartomeu de Bassers fa inventari dels ornaments litúrgics, donats a la comunitat franciscana en la persona de la seva abadessa, sor Eulàlia Lodriga i de la seva sagristana, sor Constança Rauzella, per celebrar misses i funcions religioses en la capella familiar, a l'església de Santa Clara... Ja abans havien fet construir la capella, amb pedra de Rafelbeitx, obra que realitzà un tal Miquel Mas l'estiu del 1416. L'altar estava format per una sola peça i, «com era natural, la finalitat de la capella era funerària» i comptava amb un sepulcre i una petita ossera. Costà cent-cinquanta lliures mallorquines, que era en aquell temps una quantitat molt respectable, almanco valia més la capella que una vida humana (El fill de Bartomeu de Bassers comprava un esclau a Antoni de Jovals, ciutadà de Mallorca, per noranta lliures. Era un al·lot grec anomenat Miquel) i aquests doblers sortien, naturalment, del transport de mercaderies per mar en vaixells de dues cobertes, com el Santa Clara i d'altres, moltes vegades a terra de moros, és a dir, Almeria i zona del Regne de Granada i nord d'Àfrica. És més que curiós, molt significatiu que el nom de la nau fos Santa Clara, com el temple del Convent on els Bassers anirien a fer el seu somni etern...