La llegenda dels pobles fantasma (1933)

Miquel Ferrà i Martorell14/01/00 0:00

Mallorca conegué en el passat problemes de despoblament a pobles i llogarets. L'emigració en fou una de les causes. Però n'hi havia d'altres. I nosaltres hem conegut petites poblacions mallorquines que fa anys havien restat quasi desertes, com Jornets, Ses Olleries o Biniagual, que avui semblen, gràcies al turisme de les immobiliàries, definitivament recuperats. En aquestes dates, Miguel de Unamuno, en el diari Ahora, parlava del problema en un magnífic article periodístic, en aquest cas referit als pobles fantasmes de la Península: «Palenzuela segueix arruinant-se. Només mil ànimes li queden de les vuit o deu mil que els cronistes del lloc diuen que tingué. Primer el tren, que quan no uneix, aïlla; llavors, la fil·loxera la despoblà d'aquells petits aristòcrates, hisendats, els escuts familiars dels quals resten sobre pedres de façanes que s'esbuquen. Carrers bonyarruts, amb clivells als murs, rovegats durant segles. Boquegen les ruïnes en silenci, doncs ni se sent el soroll de la seva angúnia... Sobre la zona de l'antiga muralla, el casal on visqué el senyor Orense, marquès d'Albaida, republicà federal, que presidí les Corts de l'altra República, la de 1873, que no arribà a anyella. I per dintre? En uns pòrtics, sostinguts per peus més torts que drets, uns camperols ens miraven sense mesura. Entràrem a una llar de posada: la del mestre. Llar? Allà no hi ha fogó, com a les terres ramaderes, on flameja i espurneja, dins la llar, l'alzina o el roure; només una estufa que encalenteix sense flama ni llum la sala, i el fum se'n va sota el trespol».

«I nosaltres, sobre aquestes glòries, jugam un tute o un tresillo, tot fent temps per matar-lo. O es comenta l'eterna guerra civil dels pobles. Que és això que les lluites polítiques han enverinat la vida de les viles, els llogarets i les alqueries? No; les passions populars són les que han enverinat les lluites polítiques. Les partides, els bàndols engendradors de caciquisme, es reparteixen ara entre els diferents partits nominals del recent règim republicà. Maniobres polítiques?... Tot és caricatura. Però de vegades vessa la sang?...».

Era el 1933 i amb aquestes paraules del mes de gener... Voleu dir que Unamuno ensumava ja la guerra civil del divuit de juliol del 36? Recordem qui era Miguel de Unamuno i quines influències socials li hagueren pogut bufar a l'orella. Escriptor, rector de la Universitat de Salamanca, nascut a Bilbao, Unamuno (1864-1936), havia analitzat el país des de perspectives d'una certa alarma. Obres com El sentimiento trágico en la vida y en los libros, En torno al casticismo, Vida de Don Quijote y Sancho ho demostren com una premonició perceptible. La vida s'acabà per ell tres anys després d'escriure aquell article i ni ell hauria sospitat que la seva hora era tan propera. Deixà de bategar el seu cor però també deixà de bategar el país enfonsat en una guerra civil absurda, com quasi totes les guerres.