La crisi dels trenta a la gran pantalla

És la història més o manco ben duita d'un grup d'amics on tots han traspassat la la frontera dels trenta anys, i que comencen a veure els temes i assumptes de sempre d'una manera diferent a la d'abans. Així mateix, també és la història de com comencen a sortir noves preocupacions en la seves vides. Preocupacions que per a alguns potser signifiquen apropar-se al temut final de la joventut.

D'aquesta manera, apareixen les primeres crisis de nostàlgia... la parella, el treball, el sexe, la soledat, el repàs de les expectatives complides i les que no... i per davant sols queda el futur incert en quasi tot. Amb aquests ingredients combinats en extrem, esdevé una pel·lícula d'actors molt creïble, en la qual els personatges es veuen obligats a prendre decisions molt concretes sobre les situacions vitals per les quals travessen.

A més d'Ulloa i Belaustegui, el projecte reuneix un important grup d'actors revelació, tot i que molts d'ells, procedents de l'escena teatral, ja porten anys d'experiència al darrere. Bagatge pel qual s'han sentit agraïts en la gravació d'aquest treball, ja que les llargues seqüències i la continuïtat de la trama hi són constants i obliguen a un «saber estar».