TW
0

Se celebra en aquestes dates i per tal de saludar un any més, a Londres, un sopar curiós i, més que curiós, estrany. Una colla de científics europeus i nord-americans organitzen un àpat dins el cos reconstruït d'un iguanodont que serà exhibit al Palau de Vidre un cop finalitzades les obres de tal edifici. És, en realitat, un homenatge als arqueòlegs i als investigadors de la prehistòria i la història natural i de forma més concreta a homes com Owen, Mantell, Cuvier i Buckland. El «monstre» és muntat sobre un cadafal amb escaletes d'accés i el seu gran ventre és la saleta on s'aprofita cada mil·límetre d'espai per a la taula i les cadires. Són vint"i"cinc comensals servits per quatre cambrers i dos parells de canelobres il·luminen l'estret recinte. L'iguanodont era un rèptil gegantí que es troba fòssil en el cretaci i que era estudiat en aquell moment del segle XIX. Pel que fa als científics homenatjats, parlem en primer lloc de Georges Cuvier, famós naturalista francès, ja difunt en aquells dies (1769"1832) i que comptava en aquell sopar amb alguns deixebles. Creador de l'anatomia comparada i de la paleontologia, establí principis científics que han restat bàsics per als investigadors. Segons aquest autor, existeix una certa relació entre totes les modificacions de l'organisme i que tenen alguns òrgans sobre el conjunt de l'economia una influència decisiva, és a dir, la llei de subordinació dels òrgans. També demostrà que certs caràcters s'atreuen mútuament, mentre que d'altres es rebutgen per força, llei de correlació de les formes. Aplicant tals principis aconseguí determinar espècies desconegudes mitjançant alguns ossos romputs, reconstruint d'aquesta manera els animals desapareguts del món.

Ricard Owen (1800"1892), anglès, també naturalista, natural de Lancaster, conegut com el Cuvier britànic, seguí i amplià aquells corrents científics. Per altra banda, William Buckland, nascut el 1784 i que moriria dos anys després del rar sopar, era un celebrat geòleg que s'ocupà de conciliar la Gènesi amb les dades que subministrava la ciència. Causà sensació que aquell iguanodon bernissartensi, com a rèptil dinosaure de gran mida, devers deu metres de llarg, caminàs dret sobre les seves potes posteriors. Formava grup amb els dinosaures ornitòpodes fòssils del cretàcic a Europa i Amèrica del Nord i sobrepassava els cinc metres d'altària. El seu règim era herbívor i s'extingí com tants d'altres animals gegantins de la prehistòria sense que se'n puguin donar les causes fiables de tal desaparició.