La cama de Miquel Joan Pellicer (1640)

Potser avui ningú no ho creuria però es troba a les cròniques oficials del segle XVII. Miquel Joan Pellicer, natural de Calanda, treballava un dia, en el camp de Castelló, quan li esdevingué un greu accident. La roda d'un carro passà per damunt del seu peu dret i, després de les primeres cures a l'hospital de València, a la vista que el mal avançava, fou traslladat, segons el seu desig, a l'hospital de Gràcia de Saragossa, i allà els metges veren que era necessari tallar-li la cama. Practicà aquesta operació el llicenciat Estanga, que era catedràtic de Cirurgia en aquella universitat. Passaren els dies i el pacient continuava trobant-se malament i sentint forts dolors, els quals, lluny de minvar, anaven augmentant. Cercant-hi remei, Pellicer visitava el metge Estanga i li explicava aquell martiri. Algú li havia recomanat que es fregàs el munyó amb un poc d'oli de la llàntia de la capella de la Mare de Déu del Pilar i aquell algú, de tant en tant, n'hi omplia una ampolleta. El llicenciat Estanga pensava que aquella humitat li podia ser cosa de perjudici, però no volgué ferir la tan encesa fe d'aquell home. I així passaren tres anys i, més millorat, Pellicer, marxà a Samper de Calanda per tal de passar una temporada amb la seva família. Els seus pares, que també eren pagesos, veren com aquel al·lot, sense una cama i amb els dolors freqüents, no volia romandre sempre assegut i els ajudava, així com podia, en les tasques del camp. No havien passat molts dies des de la seva arribada quan hagué d'abandonar la cambra on dormia, ja que l'havia d'ocupar un soldat d'una de les dues companyies de l'exèrcit del Rei que havien entrat al poble i anaven de camí. Els pares de Pellicer, per tal que aquest pogués dormir al millor possible, sense llit, li prepararen un lloc per jeure amb una estora i una pell de xot, que posaren als peus del moble on descansava el matrimoni. Després de sopar, havent fet una llarga estona de tertúlia amb els seus familiars i alguns amics, vora la llar, puix feia molt de fred aquell mes de gener, se n'anà a dormir i deixà la seva cama de fusta a la cuina. Féu les seves pregàries com sempre a la Mare de Déu del Pilar i restà, a l'instant, totalment adormit. Acabada la tertúlia, pujaren els pares a la seva cambra guiats en la fosca amb un llum d'oli i abans de ficar-se al llit volgueren observar el seu fill. És aleshores quan tingueren la més gran sorpresa de la seva vida. Astorats, amb un indescriptible trastorn, veren com per davall de la capa que feia de flassada al jove Pellicer, sortien dos peus. El despertaren de seguida i ell es posà dret i... tenia les dues cames!