El grup mallorquí El diablo en el ojo, considerat des dels seus
inicis com a «obscur» traurà el pròxim mes de febrer al mercat un
nou disc «ple de lluminositat i creador de bellesa», segons apuntà
el seu cantant Jordi. «Ambients concrets, elegants i honests», que
sorgeixen de manera natural formaran un àlbum integrat per una
sèrie de cançons que, tot i que cadascuna fa referència a un lloc o
situació diferents, formen un conjunt coherent. «És com un gran
hotel amb diferents habitacions», aclarí el vocalista.
Encapçalades, segurament però encara subjecte a dubtes, per The
ballad of Kin Carson, personatge de l'escriptor William Baurroughs,
les 10 o 12 peces que apadrinarà la discogràfica Primeros Pasitos,
duran als seus futurs oients des del «frenesí total al més profund
estat balsàmic. Des del punt més alt pots baixar a l'infern en un
minut», en paraules de Jordi. I no tan sols en anglès sinó també i
per primera vegada amb lletres en castellà de la mà de Berlin,
Justine, Historia de una dependencia sexual i Canción de tres
minustos, difícils d'interpretar i amb un altre tipus de cadència a
l'anglosaxona.
Una experiència que ja pogueren sentir el passat 23 de desembre
a la sala Monarch de Londres "on anaren «a cremar el local, a
sorprendre, a donar de què parlar», segons comentà Michaelo fins i
tot abans al Festival de Benicàssim" i que hauran sentit a la
Península abans de l'edició del compacte. Un recorregut que ha
provocat que moltes composicions hagin quedat pel camí. «En directe
veus com són realment les cançons i segons la recepció les hem
llençat a les escombraries», puntualitzà el cantant de la
formació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.