La Casa de la Vila, en ruïnes (1598)

Miquel Ferrà i Martorell07/01/00 0:00

Les Cases de la Vila oferien fa ara prop de quatre segles un trist aspecte. Apuntalat l'edifici, s'esperava que s'esbucàs d'un moment a l'altre. Els consellers es posaven d'acord per tal de reformar, reedificar o construir una nova planta del casal i al mateix temps, com explicà l'historiadora Mercè Gambús en un treball publicat el 1982, llogar la casa de Jaume Rossinyol per tal de fer-la servir, mentre durin les obres, com a seu dels jurats i consellers. Amb la finalitat d'ampliar l'edifici, aleshores en tan males condicions, resolgueren de comprar algunes cases veïnes i nomenar un superintendent d'obres, càrrec que va recaure en un tal Pere Valero... És interessant, en aquest punt, el discurs del portaveu dels jurats aquell gener de 1598: «... La Casa de la Universitat com vosses mercès veuen ha assenyalat tan gran ruïna que si no fos estat per la resolució que prengueren los mestres picapedrers i fustes de apuntalar-la prompte, fora del tot caiguda i per això, com sia inhabitable, se proposa a vosses mercès perquè manin de veure per les persones que los parega i determinin el que s'ha de fer. Sobre la tal proposició passaren i discorregueren els vots i parers dels dits consellers d'un i altre com és acostumat i per dues vegades fou conclòs, definit i determinat per més de dues parts del dit Gran i General Consell que los magnífics jurats i senyors síndics clavaris de la part forana i persones electes, ara de present elegidores per aquest efecte, ara solament, vegen-lo fer casa universal, donant-los poder tant i tan gran com el té lo present Gran i General Consell de reedificar-lo, adobar aquella, o fer-la de nou, com millor los parega, i de fer despesa també, com millor los parega, declarant que dits electes seran deutors tant quant durarà l'obra...».

Una obra que esdevindria llarga i costosa però que seria el gran monument de la plaça de les Corts, amb tota la riquesa escultòrica que Joan Antoni Homs li sapigué donar, un barroquisme d'excel·lent factura que dóna caràcter a la ciutat vella.

Tot admirant aquesta façana escrivia el gran literat i periodista Josep Pla: «L'edifici de la Casa Consistorial es començà a construir a finals del segle XVI, sobre el solar on hi hagué l'hospital de Sant Andreu. La façana, de tres cossos, és de 1649. Té, a la part central dels seus baixos, una tribuna, i als costats, dues grans portes. Sobre el balcó corregut del primer pis hi ha set belles portes; i en el pis superior, el mateix nombre de finestres. El conjunt és un magnífic encert i amb aquest edifici ja n'hi ha prou per tal que Cort sigui una plaça autèntica. La perspectiva superior de la façana es tanca amb un voladís de fusta esculpida, d'una gran bellesa. El rellotge En Figuera de ses Hores, com és anomenat a Palma, marca el temps mitjà sota el voladís...».