El primer viatge colombí, del qual no se'n conserva el diari i
només una còpia, potser ben manipulada, de Fra Bartomeu de Las
Casas, ens explica com va esser aquella entrada de cap d'any. Havia
decidit l'Almirall de retornar a Espanya per tal de cercar reforços
i seguir la seva tasca descobridora. Ja només li restava una nau i,
ferm en el seu propòsit, manà les tripulacions de fer provisió
d'aigua i llenya. Havia escrit en un memorial als Reis que el
«negoci a fer en aquelles terres era tan gran i en tanta quantitat
que semblava cosa de meravella i amb pocs homes i un sol vaixell
era impossible de portar a bon termini...».
Així, doncs, tal dia com avui «sortí de bon matí per tal
d'acomiadar-se del rei Guacanagari i marxar en nom del Senyor, de
manera que regalà al cacic una de les seves camises i llavors li
mostrà com funcionaven les bombardes. En va fer armar una i
disparar al costat del navili, de forma que el projectil de pedra
passà prop d'aquest i es perdé dins la mar. També organitzà un
simulacre de guerra amb la gent de les naus, armada. Tot això era
per a demostrar al cabdill dels indis que no havia de tenir por en
la seva guerra contra els Caribs i que els cristians que deixava en
el poblat els protegirien i farien por als seus enemics. Anaren
Guacanagari i Colom a dinar plegats a la casa on estava allotjat
aquest i els acompanyaren els seus lloctinents. Recomanà l'Almirall
al cacic aquells homes que deixava i eren de la seva gran estimació
com Diego de Arana, Pero Gutiérrez i Rodrigo Escobedo... Mostrà,
per altra banda, molt bona estimació el rei Guacanagari a
l'Almirall en la seva partida i així ho demostrà quan li arribà a
aquest el moment d'embarcar-se...».
Algú digué que Guacanagari havia manat fer una estàtua d'or tan
gran com el mateix Almirall però encara no estava acabada, puix
havien de menester deu dies per a portar-la (suposam que del
jaciment al poblat) i així, quan va fer bon vent per a navegar,
deixà aquella illa, La Española, anomenada pels indis Bohío, i
restaren a terra trenta-nou cristians amb la fortalesa (el fort
Navidad, construït amb les restes d'una de les caravel·les) i
aquells indis amics del regne de Guacanagari, els quals acceptaven
per damunt d'ells l'autoritat de Diego de Arana, natural de
Còrdova, i Pero Gutiérrez, criat del reboster major del Rei, i
Rodrigo de Escobedo, natural de Segòvia, nebot de Fra Rodrigo Pérez
(que segons Las Casas no podia esser altre que Juan Pérez, del
Monestir de la Ràbida), amb tots els poders reials per a governar
aquelles terres... També els deixà (Colom) pa, bescuit per a tot un
any, vi i molta artilleria, i una barca...
Els deixà, igualment, semences per a semblar, i un escrivà i un
algutzir, com a oficials, i entre aquests, un fuster de naus o
mestre d'aixa, i un calafat i un bon artiller de bombarda, que sap
emprar bé aquests enginys, i un boter i un físic i un sastre, com
els altres, homes de mar».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.