Deia Maragall quan començava el segle: I essent aquesta
l'Espanya actual...Qui es pot sentir espanyolista?.
Encetava el gran escriptor català amb aquests mots el 1900 que es
presentava animat per les reformes administratives de Fernández
Villaverde, creador del sistema tributari d'aquell temps i
reformador del funcionariat. Canalejas ingressava a l'Acadèmia de
Ciències Morals i Polítiques, que ja és dir. Besteiro obtenia
càtedra de Lògica i Psicologia a Toledo. Es promulgava la Llei
d'accidents del treball. I Silvela declarava que les famoses Bases
de Manresa, liberals i descentralitzadores, no atemptaven contra la
unitat de la «pàtria» i eren absolutament lícites...
Però el tema que mou les tertúlies en els cafès gira entorn del
començament de segle. Així, el cronista Bravo Morata ens explica:
Ha acabat el segle XX? Quan i on és el veritable començament de
segle? Tota una polèmica, ben encesa, manté en tensió les tertúlies
espanyoles i molt poca gent s'hi posa d'acord. El primer dia del
segle XX, és el primer de gener del 1900 o ho serà el primer de
1901? És a dir: Aquest 1900 que comença, és el darrer del segle XIX
o el primer del XX? Hi ha dues teories. Una d'elles planteja la
qüestió així: l'any primer del segle primer fou aquell que es
desenvolupà entre els dies primer de gener del 0001 i el trenta-u
de desembre del 0001, de la qual cosa es dedueix que el segle
primer fou el que començà l'esmentat dia, això és, el primer de
gener del 0001 i acabà el dia trenta-u de desembre del 0100.
Aleshores el dia primer de l'any primer del segle II seria el
primer de gener del O101. Estirades les dates d'aquesta manera, el
segle XX no comença el primer de gener del 1900, sinó el mateix dia
del 1901. El darrer dia del segle XIX serà el 31 de desembre del
1900 ... L'altra teoria entén que qualsevol any de 1900 en
endavant,i fins el començament de l'any 2000, ja és segle XX. Per
tant, aquest mateix 1900, és el començament de la vigèsima
centúria. Quasi oficialment es donà la raó al primer suposat, que
és, evidentment, el més raonable...» I mirau per on, des de que
això fou escrit, ja han passat els cent anys i ja tenim a la mà
l'any dos mil. Tot el que puc lamentar és que entranyables amics
que encara podrien ser vius no puguin veure aquest any dos mil:
Tomeu Ensenyat, Manuel Picó, Pau Llull, Paulí Buchens, Antoni Mus,
Josep Maria Palau i Camps, Montserrat Roig, Jaume Fuster, Josep
Mascaró Pasarius, Xesc Amengual i tants, tants d'altres, que ens
han deixat en el camí, sorpresos pels fantasmes , en general, del
càncer, l'infart de miocardi o l'accident.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.