El primer de gener del 2000, un dia tranquil a les maternitats

Després de néixer Patrícia a Eivissa (02.53h), les maternitats no s'animaren fins al matí

La família Puerto Carbonell amb el petit Marc, el primer nin nascut a Palma. | TOMÀS MONSERRAT.

TW
0

No hi va haver, ni de prop fer-s'hi, curses per ser el primer nin o la primera nina del 2000. El canvi de lluna de dia 29 va fer que uns dies abans de Cap d'Any les maternitats tinguessin moltíssima de feina per relaxar-se en el dia de festa. Així, la primera illenca del 2000 és una nineta, Patricia Sánchez Camacho, que va néixer a l'hospital de Can Misses d'Eivissa, a les 2.53 hores.

Passarien unes quantes hores fins el naixement de Marc Puerto Carbonell, el primer nin nascut a Palma. De fet, els seus pares, Pilar i Miguel Àngel no esperaven que el menut, que va pesar 3.450 grams, vingués al món a les 08.23 hores, quan ells havien passat una nit de Cap d'Any d'allò més tranquil, veient els focs d'artifici des del terrat en companyia del seu fill major, Dani, de dos anys i quatre mesos. «No ens vàrem plantejar, ni molt menys, que el nin fos el primer del mil·lenni. De fet, Marc s'ha retardat perquè el metge ens havia dit que naixeria devers el 25 de desembre», explicava Pilar que, malgrat les molèsties pròpies del part, se sentia molt bé i és que no tothom arriba a la Policlínica a les 07.00 hores i té l'infant a les 08.23 hores. Pilar va explicar la seva estranyesa perquè, en arribar a la clínica havia trobat una calma total i absoluta: «Ens pensàvem que trobaríem la maternitat col·lapsada i no ha estat així. Els responsables de planta ens han dit que érem els primers a arribar».

Aquest era el panorama que presentaren la majoria de maternitats de Palma. De fet, la primera nina nada va ser Joana, una preciosa moreneta que havia fet córrer la seva mare, Joana també de nom, que arribava a Son Dureta a les 9 del matí i la tenia a les 9.52 minuts. Joana va pesar 2.630 grams va midar quaranta-nou centímetres. Aquesta mare primarenca de Llucmajor tampoc no s'esperava que la nina arribàs amb l'any ni, molt manco, s'ho havia plantejat: «No, en absolut», assegurava explicant que la nit anterior havia estat d'allò més normal: «M'he despertat a les set del matí amb símptomes i he arribat a Son Dureta a les 9 del matí. Tot ha anat molt ràpid», deia.