Emili Erckmann (1822-1899 «del qual es compleix en aquest anys
que acaba el centenari de la seva mort) i Alexandre Chatrian
(1826-1890), literats francesos i autors de novel·les històriques,
publiquen la seva obra més popular, i potser la més emblemàtica,
Els dos germans, que com història rural sembla inspirar-se en un
fet autèntic encara que els detalls de ficció siguin d'una gran
bellesa. Però tal volta siguin l'exploració dels costums locals, la
penetració psicològica en els personatges, la baixesa i la puresa
dels sentiments, la funcionalitat dels diàlegs... que la fan una
obra ben conduïda i ben acabada.
Heus aquí un fragment que parla de les celebracions d'aquests
dies: «En els nostres països muntanyencs es fa una rigorosa
observància de les festes, principalment de les infantils. Arriba
primer Sant Nicolau, el gran sant de la Lorena, amb un sac a
l'esquena, una campaneta a la mà i la disciplina impregnada de
vinagre en l'altra; després vindrà la Nit de Nadal, amb els seus
sabres de fusta, els seus pastissos i, entre les famílies amb
doblers, l'Arbre de Nadal, carregat de garnaldes, llepolies i nous
daurades; finalment, Cap d'Any i els Reis. La festa dels Reis, a
l'època de les grans nevades, es pot comptar entre les més belles.
Aleshores, una colla de nins corren per tot el poble, coberts amb
grans camises i corones de paper pintat sobre el cap i un ceptre de
pal, com els Reis dels jocs de cartes. Un d'ells, amb la cara
mascarada de carbó, és el Rei negre. Entren a totes les cases
entonant una cançó en el seu dialecte, tan vella que costa prou
feina comprendre-la... I aquelles pobres gents els donen prunes
seques, pomes, ous, mantega... Naturalment, no obliden d'entrar a
l'escola. Vénen tan majestuosos com els Reis i canten enmig de
l'admiració universal, mentre que Herodes, amagat en un passadís,
espera el seu torn per aparèixer. Tots els nins tenen enveja de la
seva sort, i és l'ocasió, per al mestre, quan ja han marxat, de
contar als seus deixebles la visita dels mags d'Orient al Salvador
que acaba de néixer a un poblet tan humil com el seu, a Betlem de
Judea, i que els pastors han trobat dins una establia, amb una
menjadora per bressol; aprofita, aleshores el mestre l'instant de
sorpresa i els descriu l'estrella que guià els sobirans...».
Històries religioses i també quasi màgiques que els infants
sabien agrair. Com els lectors saben agrair la bona literatura, la
que els arriba al cor i constitueix un premi d'amenitat en lloc
d'un càstic d'avorriment. Això, però, no evita que Erckmann i
Chatrian siguin pràcticament desconeguts en el nostre país i en
general, arreu de França. Només a la regió d'Alsàcia i Lorena els
tenen pels literats que formen part indiscutible del patrimoni
cultural de la zona. I és que quasi sempre la semença dels
escriptors acaba conservant-se en el seu bressol, en el seu indret
de naixença, en el racó de la pàtria petita. Allà es conserva per
sempre la seva memòria. I pens que ja n'hi ha prou. Val més un plat
de verdura a casa pròpia que menjars exquisits a casa d'altri on un
és considerat intrús. Ara, pobre d'aquell que ni a ca seva és
acceptat!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.