Descobreixen cúmuls de galàxies de fa 11.000 milions d'anys des de Xile

S'ha pogut visualitzar gràcies al primer telescopi de gran abast

E.P.Munic29/12/99 0:00

L'Observatori Austral Europeu (ESO) ha aconseguit aquest any importants descobriments relacionats amb la formació de l'Univers, en observar «per primera vegada el sorgiment de cúmuls de galàxies en formació» amb el primer telescopi de gran abast instal·lat a Xile, assenyalà a Munic l'astrofísica francesa Catherine Cesarsky, directora de l'Institut.

Si bé el fenomen «era esperat» pels científics i «no és sorprenent», és la primera vegada que els astrònoms poden visualitzar-lo gràcies a aquest instrument emplaçat a 2.640 metres d'altitud sobre el nivell de la mar a Cerro Paranal (30 quilòmetres al sud d'Antofagasta, nord de Xile), declarà.

En aquests moments els científics «estam molt interessats en els orígens i parlam molt de quan i com s'han format les estrelles, les galàxies i l'Univers», digué l'experta, en traçar un breu balanç dels principals resultats aconseguits amb el primer dels quatre VLT de 8'20 metres de diàmetre prevists, que entrà en servei fins fa tan sols vuit mesos.

La directora d'ESO explicà que «en una etapa intermèdia, les galàxies tendeixen a ajuntar-se entre elles en grups o cúmuls que poden tenir centenars, milers o desenes de milers d'elles».

Els astrònoms suposen que «aquesta etapa és posterior a la formació de les galàxies mateixes i que això va ocórrer quan l'Univers tenia al voltant de 3.000 milions d'anys, aproximadament un 20% de l'edat actual».

«Pensam també que en el centre d'aquests futurs cúmuls hi ha d'haver una galàxia extremadament lluminosa en la qual es produeix tot tipus de fenòmens de molt alta energia, amb acceleració de partícules a una velocitat quasi igual a la de la llum, raigs X i ones de radi».