Es descobreix la ciutat de Sodoma (1930)

Miquel Ferrà i Martorell28/12/99 0:00

Són localitzats pels arqueòlegs britànics els primers vestigis de la ciutat bíblica de Sodoma, destruïda, segons l'Antic Testament, per una gran tempesta de foc a causa dels pecats contra natura dels seus habitants. Les ruïnes es troben a pocs quilòmetres del nord de la Mar Morta. D'aquesta referència, evidentment injusta, passà al llenguatge universal la paraula sodomita, que segons el diccionari de la Reial Acadèmia espanyola és aquell que practica el «concúbit entre persones del mateix sexe», un «sambenet» tan antic com la història. L'episodi, narrat a les escriptures, és el següent: «Quan Abraham acomiadava els àngels que havien anat a fer-li promesa d'un fill, sentí la veu del Senyor que deia: Les iniquitats de Sodoma han arribat a vessar la gota del tassó i he de destruir aquella ciutat. Aquestes paraules varen fer que el cor d'Abraham sentís compassió per la trista sort que esperava els sodomites i aixecant la veu demanà gràcia als culpables amb aquests mots: Heu de fer pagar, Senyor, el just pel pecador? Si hi ha cinquanta persones honestes a Sodoma, les heu de matar també? I va respondre el Senyor: Bé has parlat. A causa d'ells perdonaré tota la ciutat!». Aleshores Abraham insistí: Perdonau, Senyor, però tenc por que entre els justos només n'hi hagi quaranta o trenta!

La veu celestial afirmà que així i tot salvaria la ciutat.
"I si només són deu! "Encara que només siguin deu no perirà la ciutat.
Però en tota Sodoma no trobaren deu justos. Únicament Lot havia conservat el temor de Déu enmig de la corrupció i només ell i la seva família estaven destinats a alliberar-se del foc. Així doncs, trobant-se Lot assegut a la porta de la ciutat, va veure venir dos forasters, que eren àngels de forma humana. Els sortí a l'encontre i els oferí hospitalitat, que ells acceptaren. Aquests enviats del cel digueren a Lot: Apressa't amb la teva família per tal d'abandonar aquesta ciutat, puix ha arribat l'hora que serà destruïda.

Alarmat, va córrer Lot a casa dels seus parents i amics i a tots avisà del greu perill. Els convidà a anar-se'n amb ell. Però tots en feren burleta, se'n foteren del que deia, l'enviaren, com solem dir, a purgar fum. El mal és que el fum el purgarien ells i de quina manera! A l'alba, Lot, la seva dona i les seves dues filles abandonaven la ciutat. Els àngels havien advertit: No gireu la cara per veure la ciutat en flames!

En sortir de les murades, una pluja de foc i sofre caigué sobre la població, amb gran terrabastall i un immens soroll. La dona de Lot, no fent cas de la prohibició, es girà per veure l'incendi i quedà morta a l'instant, convertida en estàtua de sal. Sembla que Gomorra i altres dues poblacions de la contrada tingueren el mateix final, i encara diu la Bíblia que dins l'espai que ocupaven aquestes quatre ciutats es forma un rar llac d'aigua salada que no alimenta cap ésser vivent, motiu pel qual l'anomenaren Mar Morta.

Potser que les ruïnes de Gomorra i els dos poblets sense nom restin encara sota les aigües?
De totes maneres els exploradors del segle XVIII en descobrir a Nord-amèrica el Salt Lake, el llac salat, demostraren que la Mar Morta no és un cas aïllat, ni tan rar ni tan bíblic.