Els desafiaments i els periodistes (1900)

TW
0

No els importa si són dies nadalencs. L'Honor, un honor malentès, obliga a rentar amb sang les ofenses... Així té lloc un desafiament a pistola entre dos importants personatges, encara que tothom en calla els noms i els llinatges. El periodista Melchor de Almagro de San Martín descriu així aquesta casta de succeïts socials a la seva columna: «Els duels entre cavallers que han fet la fortuna política de tants joves ardits, especialment dels dedicats al periodisme, continuen a l'ordre del dia. Aquell que es vulgui fer notar, sense tenir altra manera d'atreure l'atenció pública sobre la seva persona, se cerca un desafiament qualsevol, si pot ser d'alguna personalitat discutida. Després dirà tota la premsa que provant uns sabres en Pere o en Pau etc. Aquestes trobades, que fins i tot han inspirat quadres interessants, com el Desafiament interromput de Carbonell, se celebren ara, generalment, en una extensa possessió murada que en Pep Sabater té prop de la Plaça de l'Alegria. Evidentment, no sol passar res de greu als contrincants, i ni tan sols als testimonis o al metge que els acompanya, encara que contin amb burleta que aquests darrers solen rebre ferides, mentre que els lluitadors per honor s'abracen tot oblidant les seves diferències. Quasi sempre es tornen a fer amics, cavallerosament, els enemics, i així s'acaba la mala història. I és que ja ens trobam molt lluny d'aquells duels famosos com el del Duc de Montpensier, a meitat del segle XIX, amb l'Infant n'Enric, que costà la vida d'aquest i privà d'esser rei a l'altre...».

I ens explica aquest redactor quins són els millors informadors o reporters de la premsa nacional que saben descriure al detall aquests combats honorífics o honorificadors. Són Catena, del republicà El País, Adolfo Figueroa del Liberal, Riu del Globo, Santana de La Correspondencia, Fernández Arias de La Correspondencia Militar, Ferreras del Correo, Nocedal del Siglo Futuro, Vázquez de Mella del Correo Español...

«I avui parlen d'un desafiament d'honor entre dues altíssimes personalitats, de les quals són padrins, respectivament, el Comte de San Simó i el Marquès de la Candelaria de Yarabayo, per un costat, i el senyor Tomás Castellanos i el senyor Alba, de l'altre. I no hi ha manera de saber el nom dels que fan la baralla... Potser pensant una miqueta...?».

I és que pel que fa als costums, el país es troba com en temps de Larra, sempre sotmès a prejudicis. Cafès i casinos de senyors són una font de comentaris calumniosos que lleven la pols a les pistoles i les espases. Les escoles d'esgrima, per a cavallers, fan el seu agost tot al llarg de l'any, i això mentre a la resta d'Europa, que ja han deixat molt de banda aquests desafiaments propis del romanticisme, es posen de moda les sales de gimnàstica.