Tres coses té Mallorca que la identifiquen a més de la gent que
fa d'ella un país: l'ensaïmada, el siurell i el cant de la
sibil·la.
Així, fidel a la tradició, el passat dia 24, dia assenyalat al
calendari cristià com el del naixement del rei de reis, la gran
profetessa d'Eritrea anuncià la Bona Nova a totes les parròquies de
l'Illa i per a tot el món creient.
Essent un dels vestigis més antics de la dramatúrgia religiosa
medieval, aquest cant que hom sap identificar però no tots són
aptes per cantar, dóna la benvinguda a les celebracions de Nadal
després del sermó de la calenda.
En ell, el món pagà a través de la gran sibil·la avança al rei
Herodes el gran judici dels mortals, el final del seu regnat i el
naixement del rei universal. Ni tota una processó de profetes, ni
la constatació de tots els auguris així s'atreviren a advertir-lo a
Herodes, essent aquest ésser semidiví el que dugué el gran anunci
de l'infantament a tots els gentils.
A l'illa de Mallorca es conserven dues grans versions
documentades del segle passat. La sibil·la de la muntanya, o també
coneguda com la Florejada, que interpreten els Blauets de Lluc i
que fou publicada per l'Arxiduc i documentada per Bartomeu Torres
i, d'altra banda, la sibil·la del Pla que es representa a la Seu i
és la més estesa i popular. Aquesta darrera va ser recopilada per
Antoni Noguera i és de més fàcil interpretació, amb una música molt
més senzilla de seguir.
Ambdues són molt diferenciades entre si. Encara que es manté la
fidelitat a la lletra, en haver estat ensenyades al llarg del temps
a viva veu són nombrosos el petits acords a manera d'adornació
musical que les diferents parròquies de l'Illa han introduït en
aquesta peça musical, depenent de les aptituds de la persona que en
el seu moment l'havia d'interpretar.
Joan Parets, rector de la parròquia de Sineu, és avui dia un
dels majors estudiosos d'aquest cant profètic i té recopilades una
quarantena de versions diferents de la sibil·la, per la qual cosa
segons esmenta vénen bon temps ja que es començar a recuperar-se
per molts altres indrets de fe cristiana.
Així, els compactes que recullen aquest cant de música sacra, no
només de Mallorca, sinó fins i tot anglosaxons, estan a l'abast del
gran públic i alguns d'ells han assolit volums de vendes
insospitats, cas del cant del recopilatori de música antiga Dead
can dance en què interpreta el que potser és un dels cants de la
sibil·la més antics i que gairebé no té res a veure amb els de
l'Illa.
Ja a la baixa Edat Mitjana, Sant Agustí donà compta de la
profecia sibil·lina del Iudicii signum.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.