En el Principat diuen nina però crec que és molt més pròpia la
nostra paraula pepa, que al meu entendre podria molt bé derivar del
mot francès poupée, altament significatiu, puix França en els
segles XVIII i XIX era la factoria més important, amb prestigi
mundial, d'aquesta casta de joguines i així ho reconeix, per
exemple, George Sand, que quan era petita en tenia tota una
col·lecció. Però l'efemèrides és aquesta: «A les excavacions que es
practiquen (tal dia com avui), a les ruïnes romanes de Tarragona,
són trobades tot un conjunt d'objectes en bon estat, ampolletes
d'ungüent, vasos de vidre, ceràmiques, collars, tanagres i un
sarcòfeg, dintre del qual hi ha el cadàver d'una nina de sis anys
que abraça una pepa articulada d'ivori de la que no sembla haver-se
volgut separar en trepitjar el llindar de la mort...».
La necròpoli de Sant Fructuós, descoberta el 1923, donarà encara
més sorpreses però la troballa de la pepa suposa una fita molt
valuosa per als historiadors dels costums romans i pels afeccionats
al món de la joguina. Però com era aquest món dels infants durant
l'època romana? Els nins de Roma s'entretenien embrutant les parets
amb els seus graphitti i així, per exemple, els agradaven els jocs
de misteri trets de mites, contes i supersticions. A una casa de
Pompeia hi ha un complicat dibuix infantil que representa el
laberint del Minotaure i al qual devien dedicar moltes estones per
trobar-ne la sortida. Hi havia també baldufes i pilotes, el pilae,
una casta de joc de bitlles per al qual utilitzaven una petita
taula per on relliscaven les bolles. També era freqüent jugar als
daus, els tesserae, que es llançaven com ara, des d'un gobellet, el
fritillus. Hi havia el trochus o cercle, el plostellum, mena de
carretó fet amb dues fustes i quatre rodetes, el latrunculi
semblant al joc d'escacs, el turbo, que era una mena de trompitxol
i que es feia ballar mitjançant un petit fuet, la taba, per al qual
es feia servir un os, l'astràgol, del peu d'un boc. Però no podem
deixar de fer esment d'unes fitxes òssies d'aquella època, trobades
a Mallorca i que presenten una paraula gravada per una banda i un
número per l'altra i que se suposa formaven part d'algun joc
d'atzar. A les excavacions de la ciutat de Cuma, seguint amb el
tema, fou trobada una capsa de jocs romans, artísticament
treballada i tallada, que conté un bon nombre de peces lúdiques de
les quals no es coneix gairebé el seu ús exacte però que devia ser
quelcom semblant als nostres actuals «jocs reunits» que tant ens
entretingueren en els dies de la infància. També jugaven els
infants de Roma amb baldufes, figuretes de plom, bolles de pedra o
de vidre, pilotes... i com és natural, des dels temps més remots, a
l'amagatall, a guerres, a bregues, a caçar bestioles i a «fot qui
fot». Tanta sort que hi havia nines i pepes per practicar els bons
sentiments.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.