Rabal: «M'estim més el contacte amb el públic que no fer un film dolent o un serial de tv mediocre»

L'actor i la seva esposa faran «Queridos poetas» avui a Calvià i demà a l'Auditòrium de Palma

Paco Rabal i Maria Asunción Balaguer a la seva arribada a Palma. | J. Morey.

TW
0

Barajas també va jugar una mala passada a Paco Rabal i María Asunción Balaguer. Amb tres hores de retard varen arribar els dos actors a l'aeroport de Sant Joan. Sense dinar, suats pels nervis, Rabal i Balaguer varen atendre els mitjans de comunicació amb exquisida amabilitat, com si fossin a la sala de ca seva.

Ells dos faran, avui a Calvià i demà a Palma, el recital Queridos poetas, un projecte que va iniciar l'actor d'Àguilas tot sol però que ha volgut estar acompanyat de la seva esposa manresina en les ciutats de parla catalana. «En lloc d'estar a ca meva avorrint-me, o enregistrar una pel·lícula dolenta o fer un serial de televisió mediocre, m'estim més estar en contacte amb el públic. Encara que ens sembli mentida, tota la gent que ve a aquests recitals entén Garcilaso, arrossega un gran bagatge cultural».

Rabal va voler ressenyar l'acompanyament de la seva companya de fa més de quaranta anys, Asunción Balaguer, un amor que va néixer de l'admiració i que els dos actors han sabut mantenir. L'actriu va assenyalar que «jo som un petit parèntesi en el recital. A mi sempre m'ha agradat recitar en català perquè la poesia en aquesta llengua és especial. Les paraules són tan belles. Em fa molta d'il·lusió recitar un poema de Joan Alcover, La relíquia, que ja coneixia de quan era jove». Balaguer, retirada molts d'anys dels escenaris, assegura que «Paco posa molt de sentiment en el muntatge. No és un recital enutjós... fa riure, fa plorar... La poesia, per a mi, és un concert de paraules, diu més que no un discurs poètic».

Rabal recitarà poemes del seu gran amic Alberti («ell no volia elegies, recit dues coses molt gracioses seves i una, La condición, conjuntament amb Asunción»), Goytisolo, Gil de Biedma, García Lorca, José Martí... i ell mateix. «Som molt mal poeta, però recit alguns poemes meus com una gràcia cap al públic». Això ho diu un home que va tenir com a mentor Dámaso Alonso, un home que li va dir, quan es va decidir a ser actor, que «hi has de posar moltes de ganes, perquè val més ser un electricista mediocre que no un actor mediocre».