Neix el pintor de la Revolució (1886)

Neix a Guanajuato Diego María Concepción Juan Nepomuceno Estanislao de la Rivera y Barrientos Acosta y Rodríguez (pobre nadó!), fill de Diego Rivera i María del Pilar Barrientos. Es conformarà amb un senzill Diego Rivera i serà conegut com el pintor de la Revolució mexicana. Tenia sis anys quan es trasllada amb els seus pares a Ciutat de Mèxic i el 1896 ingressa a l'Escola nocturna de l'Acadèmia d'Arts Plàstiques de San Carlos, tot compaginant aquests estudis amb els de l'escola primària, de manera que fou un infant que tingué molt clara la seva vocació. El seu estil, sobre les bases de la tradició clàssica, mostraria, ja des dels començaments, una acusada personalitat. Als dinou anys participava en una primera exposició amb prou èxit per aconseguir una beca per estudiar a Espanya, on arribà el 1907. Atret per aquella Europa d'abans de la Primera Guerra Mundial viatjà per Anglaterra, Bèlgica i França. Descobrí el París de Cézanne i Picasso i de 1912 a 1916 assimilà les tendències cubistes. Quan el 1917 esclatà la revolució russa es sentí estimulat força i ho reflectí en alguns dels seus llenços, un estímul que va créixer quan la Revolució mexicana fou també una realitat. Tanmateix, després de fer un breu viatge al seu país, retornaria a la capital de França, que considerava el cor i el pulmó de l'art, fins el 1921, l'any que s'instal·laria de forma definitiva a Mèxic, on va rebre l'encàrrec de pintar el famós fresc de La Creació per a l'Escola Preparatòria Nacional, més obres al fresc per als patis del Ministeri d'Educació i tot un seguit de murals per a l'Escola Nacional d'Agricultura, a Chapingo. El 1922 s'afilià al Partit Comunista Mexicà i l'octubre del 1927 fou enviat com a delegat al desè aniversari de la Revolució d'Octubre. Moscou l'impactà i és evident que una part d'aquell esperit popular de revolta es reflectiria en la gran obra de la seva vida, la decoració dels murs del Palau Nacional, a la capital de la República mexicana. El 1930 s'enfrontà als directius del Partit comunista mexicà i l'expulsaren, de manera que des d'aleshores i especialment en temps del dictador Stalin defensà la ideologia trotskista. Va tenir molts amors, la pintora Angelina Beloff, Guadalupe Marín, de la qual tingué dues filles, i la pintora Frida Kahlo foren els més importants. Amb Frida va viure a Coyoacán, a la mateixa casa on va estar allotjat Trotski i que encara avui podem veure, la qual vaig descriure a la meva novel·la La Guerra Secreta de Ramon Mercader. Només va sobreviure tres anys Frida, sempre, des del 1950, greument malalta. Morí el 27 de novembre de 1957 i està soterrat a la Rotonda dels Homes Il·lustres de Mèxic. Però ja no es pot parlar de les influències socials i culturals de la Revolució mexicana sense parlar d'ell. Llàstima que a causa de la seva mort no pogués acabar tots els murals del Palau Nacional.