Albert Herranz arriba amb ganes d'explicar-se: hi ha molts
projectes, alguns de realització més immediata, d'altres que encara
s'estan perfilant. El cas és que transmet amb naturalitat la
inquietud per expressar"se, per donar compte de la seva particular
visió del món i de les seves coses. Crescut entre Estocolm, Madrid
i Palma, Herranz ha canviat la seva «estrangeria» per una
integració completa en la cultura mallorquina. Llibres de creació
en castellà, en català, traduccions, teatre, curtmetratges: hi ha
cap tecla que no toqui?
"Què és el més proper?
"Un poemari entregat ja a Lleonard Muntaner, encara que no sé quan
sortirà al mercat. És un llibre intimista, Ambaixador sense país,
que consider com un catàleg dels darrers tres anys. Està fet de
quinze composicions molt breus, enfocades des de l'òptica
intimista, però sense que sigui una visió tancada del món que les
envolta. El poemari també és un homenatge a amics meus, i a
situacions personals, com el fet de jugar amb la meva cusseta.
"I en castellà? Perquè també escriviu en
castellà.
"Sí, acaba de sortir 7 días de enero, publicat en una editorial de
les Canàries, El baile del sol. És on vaig començar a publicar,
perquè vaig començar a escriure en castellà, i tot el que faig en
castellà ho public allà. Això sí, darrerament cada cop escric menys
en castellà. Aquest llibre és un relat llarg, una novel·la negra
ambientada a la Mallorca de principi de segle, seguida a través de
les informacions que apareixen en dos diaris diferents. Té molt de
La verdad sobre el caso Savolta, de Mendoza. I el títol, de la
primera època de Ramón J. Sénder.
"I traduccions?
"Sí, encara que això va més lent. N'estic preparant una de
Lundqvist per a Documenta balear, Exterminau"los a tots. I, pel meu
compte, també estic traduint El pelicà d'Stringberg. Ho faig perquè
l'autor m'interessa molt, com a dramaturg és molt potent. La feina
em duu molts problemes: és plena de símbols, des del títol. Al
mateix temps vaig traduint un aplec de poetes suecs. Tanmateix, tot
el que sigui traduccions ho faig més al meu ritme. Com que no som
un professional, en la tasca de traductor sempre tenc un filtre,
que és la meva visió com a lector. Només faig el que m'agrada.
"Més coses: teatre, cinema?
"Sí, l'adaptació teatral d'El jugador de triquet, però encara és en
preparació. Ho faig juntament amb els de La Sargantana, i fa falta
ampliar un poc els personatges. S'han de treballar els texts. De la
meva banda, tenc també una obra de teatre de creació pròpia mig
feta. Un altre projecte és la realització d'una sèrie de
curtmetratges, i se n'ha rodat ja la primera part. Però això sí que
encara és enlaire.
"Falta res? Cap espot publicitari?
"No, de moment...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.