Climent d'Alexandria i el pedagog (1551)

Explica l'especialista del tema, Joan Sariol, que Climent troba «quan entra a la superpoblada metròpoli d'Alexandria, un milió d'habitants, després d'haver recorregut l'Itàlia meridional, Síria, Palestina, és immens: una biblioteca incomparable, començada per Demetri Falereu i un Museu que era la veritable universitat de l'hel·lenisme; la indústria del papir dedicada a col·laborar amb l'activitat intel·lectual...».

Així és. Els estudiosos que com Climent estableixen la seva residència en aquella 'Nova York' de l'antigor poden comptar amb una biblioteca externa que conté quaranta"dos mil vuit"cents llibres, una biblioteca a palau amb quatre"cents noranta mil volums. El Museu estava dotat de Jardí Botànic, observatori astronòmic, amfiteatre d'anatomia, laboratoris... Dins aquest ambient surt aquesta obra pedagògica de caràcter apologètic. Escriu Climent: «D'aquesta manera, el Logos, que estima plenament els homes, desitjós que nosaltres puguem arribar a la salvació, realitza en els nostres esperits un hermós i eficaç programa educatiu: Primer ens convida a la conversió, llavors ens educa com un pedagog i finalment ens ensenya...».

El paidagogós era en els temps antics un servidor, normalment un esclau, encarregat d'acompanyar el nin aristocràtic a l'escola. Explica el professor Sariol que es tractava d'ajudar el jove amo a dur la seva petita maleta, el fanal per il·luminar"li el camí o, fins i tot, carregar"se al coll el propi infant. Però sobretot, el seu paper consistia a protegir"lo contra els perills del carrer, tant físics, com especialment, morals (Es veu que els pederastes, en aquella època, havien proliferat tant com en aquesta). Diu sobre aquest punt Joan Sariol: «Atès que la immoralitat grega amb freqüència tenia els nins per víctimes, la missió del pedagog consistia a vetlar pel comportament de l'al·lotet... Així, de simple acompanyant passava a convertir"se en formador del caràcter i la moralitat... Era la figura del paedagorum custodia».

I aquesta funció completava la del mestre, el didaskalos...

Climent d'Alexandria era també poeta i compongué, entre d'altres obres, un «himne de Crist Salvador» que diu: «Brida de poltres indòmits,/ala d'aus que no van errants,/ timó autèntic de naus,/pastor d'anyells del Rei».

Impossible trobar un poeta i escriptor més compromès amb la seva societat i les seves creences que Climent d'Alexandria. Les seves obres i la seva conducta, coherent amb les seves obres (cas que no se sol donar avui entre els versificadors d'aquí), parlaren per ell i en parlen encara.