Abraçar totes les dimensions de la pobresa

La ignorància, les malalties, la desunió i la desorganització, la misèria, la sequera... aquestes són algunes de les dimensions de la pobresa. Amb cada una d'elles fa feina la Fundació Vicenç Ferrer per aconseguir alliberar tota una nació d'un sistema d'injustícia i desigualtat.

Això està sent possible gràcies a un programa integral que abraça totes les àrees socials. El seu objectiu és cobrir les necessitats bàsiques i això ho fa a partir de sis camps d'actuació: educació, dona, salut, minusvalideses, habitatge i ecologia.

Des de la Fundació s'entén l'educació i la cultura com l'eina fonamental per transformar la societat i aconseguir el desenvolupament social i econòmic del poble.

A les escoles de la Fundació fan feina homes i dones de la casta dels intocables, els dàlits. A hores d'ara més de 62.000 nins van cada any a escola. Per aconseguir aquesta fita dins el si d'un poble que pensa que no té dret a l'educació i que ha de fer feina des de la infantesa per poder malviure, la Fundació ha ideat un sistema gairebé infal·lible: a cada un dels infants escolaritzats li obre una llibreta d'estalvis i, per cada curs acabat, hi ingressa la xifra de 400 rúpies per als nins i 500 rúpies per a les nines. El perquè d'aquesta diferència és molt simple : si les nines cobren tant com els nins, els seus pares s'estimen més enviar-les a fer feina. D'aquesta manera les nines tenen el mateix dret a la cultura que els nins i a poc a poc es van canviant conceptes molt arrelats, com les bodes entre els adolescents o la manca de planificació familiar.