Jordi Aguiló o els misteris de Palma (1867)

TW
0

Surt de la coneguda impremta de Felip Guasp l'obra del senyor Eduardo Infante titulada Jorge Aguiló o misterios de Palma. Aquesta obra, a la qual podem concedir un important valor documental i situar dins la literatura de quiosc de l'època, fou publicada en dos toms i va rebre, per part dels lectors, una relativa bona acollida. Infante, advocat, comissari regi en el Banc Balear, casat amb una mallorquina de llinatges aristocràtics, no estava mancat de bona imaginació i sentit romàntic de la literatura. Per entendre això caldria situar-se en el moment cultural i les obres que estaven de moda en el si de la societat burgesa, per exemple, les novel·les de Ponson de Terrail, escriptor francès nascut a Monmaur, Alts Alps, autor de les famoses aventures de Rocambole, (1829-1871) i és evident que el mateix clima, recreat en els barris de París, misteriós i fosc, és el que trobarem igualment a Jordi Aguiló. Deia fa anys Lluís Ripoll, editor i bon amic, que en aquella novel·la per entregues o fulletons hi havia de tot, és a dir, assassinats, desafiaments, suïcidis, violacions, contraban, profanació de cadàvers, pirateries, guerres, l'epidèmia de còlera a Palma i moltes dades sobre el «carrer» dels xuetes. I és que el personatge era Jordi Aguiló, fill d'argenter i prestamista. Altres personatges que compartien l'acció argumental eren la serventa Catalina Dalmau, el jove ric i amant de la bauxa Fernando Oller, el retardat mental profund Lluís Aguiló, els nobles Comte d'Agramunt i el seu fill Carles, l'administrador d'aquests Andreu Calafell, el patró Julià Mascaró... L'escenari no era menys atraient: El carrer de l'Argenteria, el de Sant Jaume, el barri aleshores nou de Santa Catalina, la plaça de Cort, el carrer de les Minyones, el carrer de Sant Nicolau...

«Prop de la Porta de Sant Antoni es pot veure un grup de malalts, que a peu coix i embolicats amb pellaringos, volen entrar en el recinte que abandonaren amb tanta imprevisió com por. La fam i els patiments els obliguen a cercar asil i el pa generosament donat pels seus conciutadans... Encara que la distància és curta, dos queden en el camí... i són recollits pels infermers. Veieu també aquesta quadrilla que, empolsegada i descalça, s'allunya de Palma, carregada amb feixucs bolics de roba; són dues dones, tres homes i sis nins. Cansats de patir, encara tenen forces per fugir del focus d'infeccions, tenen un parent pobre a Santa Maria i els ha oferit la seva casa... 'Dissortats! No trepitjaran la llar hospitalària...»

Però allà on més profundament s'endinsa el novel·lista és en el carrer de l'Argenteria i els seus voltants: «Poc observador ha de ser el caminant que d'un cop de vista no vegi en els habitants d'aquest carrer una animació, una activitat i una vida poc comunes en els altres fills de Palma. Hi sonen els accents humans com el brunzeig de les abelles en la bresca i homes i dones i fins i tot els nins hi tenen una missió important per a complir i la compleixen, els primers amb dret propi, les segones en representació i els tercers a força de pessigades...»