La nova biblioteca (Quintet d'Alexandria: 2)

Coberta de l'edifici de la nova biblioteca d'Alexandria.

TW
0

És possible que un edifici salvi una ciutat? O, dit d'una altra manera: podria ser que la nova biblioteca d'Alexandria aconsegueixi aixecar la ciutat tantes vegades admirada? Egípcia, molt mediterrània i a vegades ben europea, té la seva cara un poc bruta i gastada, amb el pas dels anys que l'han feta envellir. No és així arreu, perquè rera qualsevol redol envellit és possible trobar-hi la bellesa jove de la resurrecció. El respirar de la vida que comença.

Ara, al final del mil·leni, sobre l'esgarrinxada cara marítima de la Cornisa, hi apareix la lluna plena de la nova biblioteca. Ciment armat i vidre, el contenidor dels sabers de tots els temps quasi penetra dins les aigües del port Est. Com si volgués submergir-se a la recerca del palau de Cleopatra. Però la biblioteca no és cap somni, tampoc un miratge: la seva construcció està ben avançada i tenen previst que s'inauguri el proper mes de març. Encara hi ha un formigueig d'homes treballant des de les bastides, manejant les grues, caminant per sobre la coberta, col·locant la ceràmica negra de Noruega. A partir del mes de març el moviment podrà ser de gent afamegada, morta de ganes de saber coses conservades als llibres i sobre tota mena de suports. Fent fumet els contactes a través d'Internet.

A l'espera de l'esdeveniment "llavors també", es pot fer volar la imaginació i veure la Lluna immòbil sobre la línia de la mar. Quan el Sol es pon, i les pedres de Kuaitbey es pinten amb el color de l'or vell, es veu com canvia la façana marítima de la ciutat fundada per Alexandre el Gran. Van i vénen les petites barques dels pescadors que no s'atreveixen a sortir del port, trenquen l'aigua vermellosa i amarren. És llavors quan a l'altre extrem del port, entre la cinta de cotxes i els edificis envellits, hi apareix una immensa lluna plena: la nova biblioteca d'Alexandria, el far del saber del mil·leni que quasi ja és aquí.