Se celebren a Chicago les exèquies per Enrico Fermi, fallit en
aquesta ciutat, el gran savi que obtingué quan només tenia
trenta-set anys el premi Nobel de Física, essent aquest un guardó
que sol arribar quasi sempre a la més sonada vellesa. Això era el
1938 i la feina premiada tractava sobre el seu descobriment de nous
elements radioactius, produïts pel bombardejament de neutrons i pel
descobriment de la reacció nuclear produïda per neutrons lents.
Hi havia, aleshores, el govern feixista i a Mussolini no li
agradava gens que els savis i persones de ciència altament
qualificades sortissin del país. Però li va permetre d'anar a
Suècia per rebre aquell important quardó tot pensant que
l'esdeveniment es podria utilitzar en la propaganda del seu règim.
I Mussolini restà ben fotut. Enrico Fermi anà a Stokolm amb tota la
seva família i a l'hora de tornar a Itàlia, prengué el camí
contrari i s'embarcà cap als Estats Units. Arribà a Nova York i amb
ajut oficial va poder seguir amb els seus experiments. Sabent que
Hitler tenia savis treballant en la bomba atòmica, ell, Einstein i
altres reconeguts científics advertiren Franklin Delano Roosevelt
del perill que això suposava.
Fermi havia nascut a Roma el 1901 i fou un estudiant prodigi a
l'Escola Secundària. Després, als disset anys entrava a la
Universitat i als vint-i-un obtenia el doctorat amb una tesi sobre
els raigs X. El 1923 anà a la Universitat de Gotinga i estudià amb
Max Born, físic de gran prestigi. Amb aquell extraordinari
«currículum» no trigà a ser cridat en el camp de l'ensenyament i
fou professor, primer, a la Universitat de Florència i, llavors, a
la de Roma, desenvolupant allà un mètode estadístic per predir les
característiques dels electrons. Entrà, com el membre més jove, el
1929, en la Reial Acadèmia d'Itàlia i seguí treballant en el tema
dels elements radioactius per bombardejament de berili amb
neutrons. Del berili passà a l'urani i els seus descobriments,
sempre més complexos, el feren dubtar de si havia creat un nou
element.
Tanmateix, el 1942 es posaria en marxa el projecte Manhattan,
destinat a la creació de la primera bomba atòmica i Fermi fou
l'encarregat d'aconseguir una reacció nuclear en cadena de forma
controlada, de manera que dissenyà la seva «pila atòmica» i després
de molta feina en els laboratoris sota terra de la Universitat de
Chicago, va poder arribar als seus objectius. Les proves fetes el
mes de juliol del 1945 a Alamogordo, un desert de Nou Mèxic, foren
tot un èxit.
El 1944 li havien concedit la ciutadania nord-americana i tota
la seva família tingué el mateix privilegi (sempre que això sigui,
com ell pensava, un privilegi). Tot un seguit d'honors i
distincions com ser membre de la Royal Society de Londres es feren
compatibles amb la seva tasca d'ensenyament des del 1946 a la
Universitat de Columbia. Mort el 28 de novembre, li celebraren tal
dia com avui les exèquies oficials i tot el món de la ciència
proclamà el seu dol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.