Bru Morey: «Fins i tot els mateixos violins es lamenten i ploren en el poema»

El resultat final ha estat una cantata de més d'una hora de durada composta per dotze números diferents, cadascun amb la seva música i personalitat pròpia d'acord amb el contingut dels versos.

Un gran conjunt orquestral, un gran cor de 6 veus mixtes, un gran orgue i una arpa sonen amb un estil clàssic molt chopinià en un disc compacte acabat d'editar, la preestrena del qual tindrà lloc el primer de desembre al Teatre Municipal, a les 21.00 hores.

«Cor i corda que et posen la pell de gallina, ja que els mateixos violins es lamenten i ploren amb alguns versos de la cantanta», afirmà Bru Morey.

Els mateixos artífexs d'aquesta iniciativa musical, que ha tingut en tot moment el suport del Consell Insular i la col·laboració del Grup Serra, varen explicar a Diari de Balears com n'és d'atractiu versionar amb música aquest poema i els reptes que ha suposat per a ambdós aquest projecte que finalment ha pres forma, després d'algun intent anterior que no arribà a bon port.

Tal com definí el mateix creador dels versos, la poesia fins ara estava nua, «ara, gràcies a l'excepcional mestria de Bartomeu Poquet, ha quedat vestida i ben enjoiada tal com requeria l'obra per estar totalment acabada», declarà Morey.

El canonge, qui explicà que es tracta d'un «fruit primerenc de la seva obra» escrita en l'adolescència "d'altra banda mai no publicada", va haver d'afrontar un conflicte de vocació, ja que quan el seu instructor, el prefecte de disciplina, va llegir-lo li va dir «que havia de deixar la carrera eclesiàstica», fet que no podia suportar i pel qual va estar plorant tota la nit. En aquest sentit, Morey va reconèixer que no era mentalment convenient per a un futur capellà escriure versos d'amor amb finals tràgics com que «per un cop d'amor ferida, per un cop d'amor ferest», la protagonista del poema se suïcida.