«'La extraña pareja' tardà cinc anys a assolir el ressò que té Rivaldo en 1 dia»

El director del Teatre Lliure, G. J. Graells, analitzà l'escena actual a Sa Nostra

TW
0

Assenyalant l'enganosa eufòria que d'uns anys ençà viuen les sales de teatre, i la també fal·laç impressió que existeix un públic entregat als espectacles dramàtics, Guillem Jordi Graells, codirector del Teatre Lliure de Barcelona al costat de Lluís Pasqual, esbossà la seva visió sobre l'actualitat escènica.

Amb la seva participació en el cicle «Canvi de mil·lenni: la literatura catalana, a debat», organitzat per Sa Nostra, Graells posà sobre la taula la que és una de les qüestions més preocupants en la seva experiència de regència del peculiar espai escènic del Lliure: «Encara que en parlem, no existeix un públic teatral», indicà. «Hi ha 'uns' públics, des del minoritari addicte fins a la gent que és susceptible cada dos, tres o quatre anys a deixar-se atreure pel show business que li han dit que és tan divertit».

Graells explicà que gran part de la indistinció rau en el fet que, a Espanya, el terme «teatre» ho engloba tot: «En el món anglosaxó hi ha la distinció entre el theater, que seria una obra de Harold Pinter, i el show business», que en el nostre territori correspondria a espectacles en viu de tipus La extraña pareja o Cegada d'amor. «Estam anomenant teatre a mons culturals i d'indústria que són absolutament diferents», apuntà.

Graells, contundent en declarar-se «gens elitista», assenyalà el fet que ni tan sols el gènere del show business és capaç, en el panorama català, de recuperar el teatre del mal que li han fet, successivament, cinema i televisió: «La extraña pareja ha estat cinc anys per aconseguir el ressò que Rivaldo aconsegueix amb una simple retransmissió televisiva».