El president de la República de Colòmbia José Manuel Marroquín
no pot evitar que la secessió del territori de Panamà, perpetrat el
tres de novembre, sigui en aquestes dates ja tot un fet
irreversible. Aquella independència de la part més estreta de
l'itsme que separa els dos grans oceans, Atlàntic i Pacífic, es
produí a causa, sempre segons els cronistes colombians, de la
traïció del cap de la força militar de guarnició a la capital de
l'esmentat departament, això combinat amb el suport dels Estats
Units que cercaven el domini absolut sobre la zona on s'havia
d'obrir el canal.
Cal recordar però que Panamà ja havia proclamat la seva
independència d'Espanya el 1821, de forma unilateral i que de
pròpia voluntat s'adherí després a Colòmbia. Naturalment, el
conflicte passà primer per la batalla diplomàtica. Quan Marroquín
rebutjà el tractat que li proposaven els Estats Units per a la
cessió de les obres del canal, malgrat l'opinió panamenya, a favor
de tal document, els nord-americans mogueren el conflicte i Panamà
obtingué la seva separació, aconseguint al mateix temps beneficis
de Washington. El primer president de la República, el doctor
Manuel Amador Guerrero (1904-1908), convençut lluitador
independentista, hagué de navegar entre els dos governs enfrontats.
Ocuparen els ianquis la zona de l'istme, una llengua de terra de
dos-cents quilòmetres de llargària, i acabaren la magna obra del
canal, ideada i començada per Ferdinand de Lesseps, el 1914. Això
desenvolupà una bona part de l'economia del país, fomentà alguna
indústria i el comerç, de considerable trànsit a causa de la gran
obra, s'intensificà. Mirant enrere en la història veim que les
províncies de l'itsme foren les darreres del Virreinat de Nova
Granada que es varen treure del damunt la dominació espanyola. Ja
des del 1819 es manifestaven fortes aspiracions de llibertat i la
Junta Alliberadora presidida pel coronel Fàbrega o Fàbregues
(Descendent de mallorquins?), decretà l'autonomia del país. Des del
començament de tot aquest procés, molts dels signants de l'acta
d'independència havien manifestat el seu desig de separar els seus
interessos dels de Nova Granada i durant tota l'etapa unionista amb
Colòmbia foren nombrosos els motius de ressentiment entre ambdues
comarques. Després d'alguns moviments separatistes entre 1821 i
1903, la qüestió fou resolta com ja hem contat. La zona del canal,
que en el document inicial era cedida a perpetuïtat als Estats
Units, té mil quatre-cents vint-i-dos quilòmetres, amb la seva
capital Balboa i no inclou les ciutats de Colón i Panamà.
Aquesta darrera, capital de la República, fou fundada el 1518
per Pedro Arias Dávila i fou capital de Terra Ferma i assentament
del primer tribunal de Reial Audiència establerta el 1535.
Destruïda el 1671 pel pirata anglès Morgan i reedificada poc
després en un lloc millor, és una bella ciutat que jo recomanaria
de visitar, puix representa les ambicions de qualsevol poble, per
petit que sigui, de reclamar la llibertat sobirana. Llàstima que
per no haver de ballar amb la més lletja s'hagin de casar, de
vegades, amb la més punyetera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.