Gafim obre una nova plana a la història

Ahir es presentà al Municipal un volum dedicat a rescatar la memòria i obra del periodista del «Baleares»

TW
0

Fins a 22 anys ha trigat la gran història a atorgar-li el lloc propi que per la seva gran personalitat i trajectòria professional es guanyà en vida. La memòria de Gabriel Fuster Mayans, Gafim, fou la protagonista ahir d'un multitudinari acte per a la presentació d'un volum que rescabala el temps en què aquest dinamitzador cultural romangué a l'oblit.

Obra de Carles Marín Lladó i presentada sota el títol Gabriel Fuster Mayans (Gafim), un periodista a la Mallorca franquista es presenta un gran treball d'investigació en el qual es traça un recorregut per la vida d'aquest periodista del Baleares que visqué entre els anys 1913 i 1977. Un treball també a través del qual es rescata la feina i vivències de Gafim mitjançant un recull de fins a 86 escrits de la seva reconeguda secció Tertulia en la plaza Mayor i que ara vénen a suposar el retrat d'una època a través dels seus personatges.

El retrat d'una època fet d'episodis i esdeveniments intranscendents dels seus protagonistes. El retrat d'una època que permet conèixer més enllà del que en moltes ocasions queda escrit en la història d'aquests personatges que tenen o tindran la seva plana en els annals. Un seguit de noms per hom reconeguts com ara Robert Graves, Blai Bonet, Llorenç Capellà, Baltasar Porcel o el mateix Paulí Buchens o Pere A. Serra foren objecte de les planes de la cèlebre tertúlia de Gafim que permeteren arribar a la seva persona.

La presentació del volum va ser a càrrec de l'autor, l'editor, Lleonard Muntaner; de la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, que subvencionà el llibre, i de Pere A. Serra, avui dia president del Grup Serra i amic personal del periodista al llarg d'una trentena d'anys. Tots ells coincidiren a l'hora de centrar el seu discurs en la persona de Gafim. Lleonard Muntaner, que encetà la presentació, en destacà la valentia d'aquest home en l'època negra que li tocà viure. D'ell també en destacà la seva vessant xueta, fent referència a la polèmica que desfermà en enfrontar-se mitjançant un article a la publicació El española un de Joan Estelrich publicat a la revista Destino.