Arribant a Lesbos

Arribada al port de Mitilene, capital de l'illa grega de Lesbos.

22/11/99 0:00

L'estiu i navegar és un conjunt que arriba de seguida i se'n va, com les ones petites que ens banyen els peus i esborren les petjades de quan caminem sobre la platja. Els vaixells obren ferides sobre el blau: per popa hi queda una esgarrinxada blanca i gavines, que de seguida torna un no-res. Són coses, aquestes, que es pensen des de la coberta d'un vaixell que navega com si fos un cotxe que va per una carretera ben asfaltada. Passen illots deshabitats, alguns ni tan sols no tenen arbres; potser hi aguanta un petit far o una capella que només té visites un cop a l'any. La proa del vaixell va a lloc segur: a Mitilene, la capital de l'illa grega de Lesbos.

Lawrence Durrell escrigué que Lesbos pertany a aquesta classe de llocs especials, amb una màgia pròpia i secreta. I que no importen els estralls del turisme ni els desgavells comesos pel gust dels promotors. Aquests llocs selectes, fins i tot quan són simples forats a la terra, encara ressonen amb una mena de missatge que el visitant sent. A la proa del vaixell hi teníem Mitilene, amb les cúpules de la catedral que sobresurt per sobre del conjunt urbà. Més enllà, com teló de fons, les clapes de verdor d'una muntanya amb restes d'un castell genovès.

Una de les persones més conegudes que ha donat Lesbos és la poetessa Safo, a algunes parts es diu que també és de l'illa el faulista Isop. També ho són el premi Nobel Elitis i el novel·lista Mirivilis. Al poble de Petra hi nasqué el pintor Theophilos, que morí sense tenir cap reconeixement; ara les seves obres es mostren a un museu situat als afores de Varia. Albert Camus es volia fer una casa a Sigri, i Mikis Theodorakis és un visitant habitual. Potser tothom cerca mullar dins el pou màgic on abans ho feren els clàssics. També val la pena beure els seus vins i menjar anxoves en sal. Però atenció: als habitants de l'illa no els agrada que els diguin lesbians o coses així.