És inaugurat el tren Alexandria-el Caire (1856)

TW
0

És inaugurat el primer ferrocarril egipci, un dels primers d'Àfrica. Es tracta de la línia Robert Stephenson que va d'Alexandria al Caire, a la qual seguirà el 1860 la d'àfrica del Sud i llavors el 1894 la de Rodèsia. Ja Cecil Rhodes somniava amb una via fèrria que enllaçàs el Caire amb Cape Town per tal que travessàs en el seu camí totes les possessions britàniques d'aquell continent, aleshores tan mal comunicat. Però ja el 1906 el tren anglès africà arribava a Broken Hill, a 3.230 quilòmetres de Cape Town. La ruta, doncs, comunicaria Egipte, Sudan, Àfrica oriental, el Congo i Sud-àfrica, una autèntica gesta dels enginyers de finals del segle XIX i començaments del XX. La literatura no s'ha pogut deslligar de tema tan atractiu, i encara diríem més, suggestiu. Agatha Christie, per exemple, és potser una de les escriptores que millor han sabut reflectir aquell món entre el romanticisme i el modernisme, quan Gran Bretanya, França i Alemanya es disputaven immensos territoris africans. És el cas de «Poirot a Egipte», El tren de les 4.50, El misteri de la guia de ferrocarrils, El misteri del tren blau o Assassinat a l'Orient Express... pel que fa ja sigui al tren com a teló de fons o al país de les piràmides...

De trens en parla també l'autor britànic Cecil Roberts i podem recordar, per exemple, Estació Victòria a les 4.30, on es reflecteix tot l'ambient anglès més tradicional de les línies fèrries: «Feia un temps esplèndid. Molts pocs niguls i molt de sol. Resultava cruel haver de passar aquell radiant dia d'agost sota la marquesina d'una estació, plena de fum. Calia dur maletes seguit, seguit, d'un taxi a un vagó, obrint-se pas a través de la multitud sorollosa i nerviosa de passatgers. Tots anaven a la recerca del tren que havien de prendre, de la seva plaça reservada i de les seves maletes. Era precís tenir cura dels cans, dels coixins, de les flassades, dels bastons i de moltes altres coses, cadascuna més enutjosa. El mosso restava cosit a preguntes, bombardejat amb mil consells. De vegades un havia de canviar un bitllet de banc estranger en el moment que el tren es posava en marxa, i els viatgers retardats demanaven al maleter que fes una correguda carregat amb els equipatges més feixucs; altres li confiaven vuit maletes, oblidant que la natura només ha proveït l'home de dues mans. Jim tenia una existència molt agitada, però totes les molèsties que es prenia contribuïen a augmentar el plaer dels altres; de vegades haguera volgut canviar la seva vida per la d'aquells als quals servia.

Ell no veuria mai les ciutats i hotels del continent que portaven noms evocadors com Ritz, Miramar, Excelsior, Schweizerhol, Hotel del Lago, Bellevue, Splendid, Europa... De tot allò no coneixeria més que les etiquetes aferrades als equipatges que durant tot el sant dia traginava. Tantes vegades s'havia fixat en aquelles etiquetes amb postes de sol, palmeres atapeïdes, gòndoles, esquiadors, muntanyes, llacs, piscines i terrasses plenes de flors, que, de vegades, somniava amb el luxe, el goig i les vacances».