Walter Schellenberg, cap de la VI Secció o AMT VI del RSHA, és a
dir, Negociat Central de Seguretat del Reich, proposa l'operació
«Pelican», que consisteix a sabotejar el canal de Panamà i evitar
així el pas de vaixells de guerra aliats per aquella zona. Cercaren
l'home més apte i agosarat per dur a terme aquesta acció i el
trobaren en la persona d'Eric Gimpel, un agent expert en el
coneixement d'Amèrica llatina, que havia viscut devers quinze anys
al Perú i que coneixia cada detall de com era la vida en aquell
continent.
Es tracta d'interrompre el trànsit, principalment nord-americà,
entre els dos grans oceans de la Terra i això per un moment, tot i
que havia duit a terme missions molt difícils, li sembla força
complicat. Així i tot, Shellenberg posà a disposició del seu agent
especial tots els doblers i mitjans necessaris. L'enginyer Hubrich,
que tenia en els seus arxius els mapes del canal enllestit el 1914,
explicà que el punt més indicat per posar les bombes era el dic del
«pago de Gatún», prop del Carib, ja que aquest era una colosal
barrera de material molt sòlid que ajuda al reflux de l'excedent
d'aigua.
En cas que tot anàs bé, el contingut aqüífer del llac Gatún
esclataria, es desbordaria i aniria cap a la mar i el canal
restaria inutilitzat per un mínim de dos anys. En canvi, si
s'atacaven tres de les sis escluses del canal, encara que fossin
inutilitzades, es podrien arranjar provisionalment en el termini de
quaranta-vuit hores i d'aquesta manera la missió seria un fracàs.
Es preparà l'atac que consistia a carregar de bombes dos «stukas»,
model perfeccionat «Ju.87 D"1» en una parella de submarins de la
classe IXC.
Els aparells transportats a una illa deserta del Carib des del
port de Bergen atacarien el canal en picat. No retornarien i les
vides de quatre homes serien sacrificades. Però això els importava
poc. Assajaren la cosa a la vora del llac Wansee, cada «stuka» amb
un parell de bombes de gran potència. Els avions aterraven i
desferraven d'una platja de sorra com la que tendrien al Carib. Amb
proves i més proves sobre una rèplica del canal, vint vegades cada
dia, els pilots arribaren a fer-ne un exercici de total
perfecció.
Com diu l'historiador Josep Miquel Romañà, els aviadors havien
aconseguit actuar d'una forma mecànica perfectament sincronitzada.
Es carregaren els dos bombarders, desmuntats, en els dos U-Boote de
la Kriegsmarine i aleshores arribà l'ordre de Berlín de suspendre
aquella operació. El motiu d'això era que els nord-americans havien
rebut avís dels serveis d'espionatge, l'OSS (Ofice Strategic
Services) i esperaven els dos submarins a la mar del Nord. Al
mateix temps havien establert un gran control sobre totes les illes
desertes del Carib properes a Panamà. L'almirall Doenitz en va
admetre el fracàs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.