El primer diccionari sànscrit-català, un instrument d'erudit gestat a la UIB

El voluminós treball actualitza el coneixement de l'antiga llengua indoeuropea

Gonçal López Nadal és l'encarregat de coordinar la tasca de Pujol i l'equip català. | P. Bota.

TW
0

Encara que l'interès per les llengües mortes sigui competència d'erudits i estudiosos, la necessitat de recórrer als textos de l'antiguitat per explicar els elements del present obliga al sorgiment d'estris per connectar una època amb una altra. És el cas del Diccionari sànscrit-català, gestat al bressol de la Universitat de les Illes Balears, i que ve a omplir la llacuna provocada, en aquest àmbit, pel desfasament dels antics diccionaris de sànscrit en alemany, francès i anglès que s'elaboraren fa més d'un segle.

Segons explicà el coordinador del treball, el doctor en Història Gonçal López Nadal, el bessó del projecte del diccionari sorgí anys enrere, quan la UIB, «sempre amb sensibilitat per les gestes mallorquines», establí un conveni amb la Universitat Jawarharlal Nehru. Aquesta col·laboració fou la clau per conèixer el vertader artífex del diccionari, el jove català Òscar Pujol, que per aquell temps s'especialitzava en aquesta arcaica llengua indoeuropea.

El projecte de fer-ne un diccionari modest, que s'engegà progressivament, s'anà convertint en el que avui és una iniciativa d'envergadura, en la qual s'han implicat diverses institucions. El Diccionari sànscrit-català té el suport de la Conselleria de Cultura del Govern balear, a través d'un conveni que marca, com a data aproximada per a l'aparició del volum, el final del 2000.

El volum, que comença a ser conegut en la comunitat d'especialistes com a «Diccionari Pujol», parteix de la feina feta per Òscar Pujol des de l'Índia. Per a ella, l'autor trobà suport fonamental en els antics diccionaris de sànscrit en altres llengües; però que justament per la seva antiguitat l'han obligat a atenir-se amb molta cura a la llengua d'origen, per evitar errades i fer una tasca d'actualització molt important.