Mar de Tipasa

Vista del lloc arqueològic de Tipasa (Algèria).

13/11/99 0:00

El cotxe rodava per la carretera que, adaptant-se a l'orografia del terreny, jugava amb la mar, que apareixia i desapareixia per les finestres de la dreta. Idir, amb les seves cançons, era un nexe d'unió amb la terra. Com les taronges i els dàtils que, barrejat, acostaven uns agradables sabors. Escopíem pinyols cap a la vora de la carretera: potser un dia serien arbres ben profitoses amb fruits i belleses. Amb música i menjar, el panorama entre Alger i Tipasa era un recorregut ple d'agradables sensacions. Sovint es tenia la sensació de no haver sortit de casa.

Tipasa està a 65 quilòmetres d'Alger. Centre comercial fundat pels fenicis, durant el segle I dC passà a ser colònia romana. Es convertí al cristianisme el segle III, i destruïda quan la invasió àrab. El 1854 començà a poblar-se de nou. S'hi conserven nombroses restes romanes i cristianes. Hi ha una església edificada sobre la tomba de sant/a Salsa (santa, segons la Gran Enciclopèdia Catalana; sant, segons la Guia del Patrimoni Mundial). Tot i la gran extensió que hi ha al descobert, una bona part encara està enterrada sota de les cases de la ciutat actual. Des del 1982 està a la llista de la UNESCO com a Bé Cultural, un conjunt únic de vestigis fenicis, romans, paleocristians i bizantins.

Els arcs, cúpules i columnes sobresurten entre els pins. Tot impregnat d'aires marins i mediterranis. Dins els vells sarcòfags hi creixen porrasses, esparregueres i algun pi despistat que encara no sap que no és el seu lloc. Les runes i els arbres conviuen com si la seva història fos de tota la vida; la gent no cerca runes, perquè s'enfila als llocs més alts tot intentant veure la mar, que està al seu lloc, bella i blava, com sempre. També hi ha el petit port, on les barques de pesca desembarquen a la vora dels restaurants on, amb el dinar que s'allarga, tot és plàcid i enyoradís.

Si es mirés un poc per sobre de la línia de la mar, segur que es veuria Mallorca.