Els xeremiers o l'exponent de la renaixença del folklore musical illenc

Escoles, tallers de luthiers, estudis i festes els recuperen amb força de l'oblit

TW
0

El sentiment nacionalista que poc a poc va arrelant a la societat mallorquina s'ha vist traduït en un revulsiu per a determinades tradicions i costums, així com per al nostre folklore popular. D'aquesta manera és com les escoles d'ensenyament de ball de bot es veuen plenes de gom a gom, els glosadors i els escriptors de jotes surten de casa seva per donar a conèixer la seva obra i els xeremiers tornen a ocupar el lloc que els pertoca per la història.

Aquests músics populars són, potser bé, els que en major mesura es poden destacar com a exemple d'aquesta recuperació. Després de passar per un període negre en què aquests sonadors quasi quedaren a l'oblit, restringint-se la seva presència a tan sols alguns pobles com ara Santa Eugènia, Sencelles, Muro, Algaida o ses Salines, ara són pocs els esdeveniments populars que no comptin amb aquestes colles.

El fet és que ja s'han creat fins a tres escoles per ensenyar a sonar aquest peculiar instrument, una a Palma i les altres a la Part Forana, en concret a Sant Llorenç i a Santa Eugènia. De la mateixa manera, s'han començat a posar en marxa tallers de luthiers, constructors d'aquests intruments. Antoni Torrents, dinamitzador cultural, posà de relleu aspectes de l'art de sonar aquest instrument que, procedent de la civilització mesopotàmica, ha persistit fins ara passant de generació a generació i que ara té a la trobada que esdevindrà els propers dies 20 i 21 a sa Pobla un dels referents de la seva bona salut.