Els socis del club mostren la seva fascinació per les velles portades conceptuals de discs dels 70. | C. V.

TW
0

Psicodèlia vestida de melodies instrumentals de més de vint minuts i els vinils estotjats en portades molt elaborades i conceptuals formen part d'un vessant de la música que ara pot ressuscitar gràcies al Club d'Amics del Rock Simfònic.

Es tracta d'una organització creada fa prop d'un mes amb l'objectiu de recuperar no només el prestigi de la música que es feia als anys setanta i vuitanta, sinó de fer retornar a l'època actual una filosofia de vida, que per alguns no ha passat de moda tot i que resta en els records per molts altres.

El club, que de moment es troba en plena fase embrionària, compta ja amb nou membres vinculats directament "o indirectament" al món de la música progressiva d'aquesta dècada i segons explicaren al Diari de Balears, tenen previst ampliar el nombre d'associats de tot el món. Els interessats, a banda de ser aficionats al rock simfònic, han de dominar les tecnologies de la societat d'avui dia, doncs l'esmentat club neix i pren vida des d'Internet amb la pàgina Web ideada per a tal finalitat i a partir de la qual esperen poder contactar amb especialistes, músics i col·lecionistes en aquesta matèria.

Jordi Vidal, professor d'història i exbaix de la banda Intransigentes, és l'artífex d'aquesta iniciativa per a la qual assegura haver rebut diverses peticions per poder participar i formar part del Club, que ja té dos associats residents a Sud-amèrica.

El germà de Jordi, Miquel Àngel Vidal, un biòleg aficionat a la música barroca, és també protagonista d'aquesta història juntament amb Francesc Mullor, professor de dret i col·leccionista de material d'aquesta època, i Guillem Sans, professor de dansa i crític de rock.

Els precursors d'aquesta associació reivindiquen el rock simfònic perquè «és un univers molt més complex del que sembla, no només a nivell tècnic i de partitura sinó per tot el que significa», afirma Francesc Mullor, qui assegura d'altra banda que no és una música per a «les masses» per la sensibilitat que implica tenir. En aquest sentit, Mullor apuntà que «caldria trencar barreres i deixar de lligar rock a la intel·lectualitat».