L'economia balear (1929-1959), de David Ginard, és el nou volum dels Quaderns d'Història Contemporània de les Balears que edita Documenta Balear.
L'historiador s'ha centrat en una «època força irregular en el procés de transformació des d'una economia diversificada amb predomini agrari —però amb un component industrial i de serveis gens menyspreable— cap a una economia terciaritzada d'especialització turística».
El volum, que és dividit en quatre èpoques, treu unes conclusions que, a primer cop d'ull, podrien semblar no tan evidents. Al final del decenni dels 50, les Balears presenten una economia diversificada, amb una indústria de béns de consum encara notable, una agricultura adreçada principalment a l'exportació i un sector turístic que, si bé era limitat quant a infraestructures, ja començava a ser bastant més que una eventualitat.
A aquestes conclusions arriba Ginard després d'haver analitzat les quatre etapes en què divideix el període 1929-1959. En la primera, Els anys republicans (1931-36): crisi industrial i desenvolupament turístic, s'explica com les Illes també patiren el crack que va sacsejar el món, alhora que es creaven els foments de turisme de Menorca i d'Eivissa i Formentera. Els anys bèl·lics (1936-39): intervenció econòmica i creixement és la segona de les èpoques que analitza Ginard. En aquesta, en concret, hi ha una petita diferència entre Menorca (bàndol republicà) per una banda, i Mallorca, Eivissa i Formentera de l'altra (nacionals).
D'aquí es va passar a Els anys de la postguerra (1939-51): estancament i fam, en què la política autàrquica que va seguir el franquisme no va tenir en compte la petita economia, sinó que va potenciar la indústria pesant.
El darrer dels períodes l'ocupen Els anys frontissa (1951-59): recuperació i reconversió, en què l'obertura del règim va obrir fronteres a productes i també a turistes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.