La batalla dels tramvies (1933)

Té lloc a Barcelona una gran vaga per part del personal tramviari. Els grups d'acció posen una bomba a les instal·lacions de la Companyia, a la plaça del Padró, i això provoca un mort i set ferits. També són destruïdes amb explosius les de Meridiana"Muntanya amb dos morts i dos ferits. La patronal no es deixa vèncer amb tot això i acomiada cent cinquanta obrers. La lluita continua i cinquanta tramvies són cremats o volats. Explica un cronista que el sistema consistia a pujar tres o quatre activistes a un tramvia, ben armats. Quan arribaven al lloc del trajecte on els esperava un vehicle per fugir, feien davallar la gent i pegaven foc al tramvia o hi explosionaven un artefacte. Ben sovint, entre els passatges dels tramvies, hi havia agents de policia camuflats i això encara era pitjor, ja que a l'hora d'anar a l'acció, s'establia entre activistes i policies un tiroteig, amb morts i ferits entre el passatge. Es conta el cas d'un automòbil ocupat per un piquet d'acció contra els tramvies a la zona Urgell"Provença. Va aparèixer la policia avisada per algú i llançà contra el cotxe sospitós tres bombes de mà. Dues d'elles, sortadament per als anarquistes, no esclatà. La tercera, com si fos una pilota, anà rodant i rodant per la calçada fins que s'aturà sota la roda d'un vehicle de la policia. Explotà, finalment, i dos guàrdies d'assalt en resultaren morts i d'altres ferits. Però d'on sortien, per part dels sindicalistes, aquelles bombes, aquell arsenal abundant i sempre disposat a entrar en la brega urbana? Es tractava, en general, de bombes de fabricació casolana. A cada punt, la policia descobria en aquells anys tallers clandestins on quedava ben demostrat que la tècnica era ben dominada pels fabricants àcrates, sempre tenint en compte els improvisats materials i la també improvisada instal·lació dels laboratoris. Aquell any de 1933, les Joventuts Libertàries compongueren la lletra d'una cançó, amb tonada de rumba, que mostra ben a les clares els sentiments del moment. Diu així: «Bombes per aquí, bombes per allà, això és la Karaba, ja, ja, ja, ja. El capital no dóna feina i la fam no s'acaba encara.
»Si Capone s'indisposa, posa, posa, posa, en espant a la ciutat.
»Bombes per aquí, Bombes per allà...».