Es reparteix un pòster pertot arreu, fora de les fronteres de
l'Estat espanyol. Ens mostra un globus terraqui del qual emergeix
una mà demanant col·laboració. També es veu tot un seguit de cotxes
i camions, amb armes i soldats, que es dirigeixen cap a la
Península. Una bandera republicana, unes tanques de filferro
espinós i l'esclat d'algunes bombes completen el missatge gràfic.
Llavors un rètol diu: «Pobles del món, ajudau Espanya». Novembre 1
i 2 Conferència nacional de la solidaritat organitzada pel Socors
Roig d'Espanya...»
Però ja el maquis havia fet bones aquestes paraules. La primera
incursió es va fer per les valls navarreses amb un efectiu de dos
mil homes, és a dir, dos-cents cinquanta per la Vall del Roncal,
sis-cents més per Roncesvalles i la resta per altres paratges camí
de Saragossa. Però aquesta primera empenta es topa amb l'exèrcit
que els causa baixes i presoners. Han de guanyar altre cop la
frontera i es reagrupen a territori francès. No perden però la seva
intenció i coratge i de bell nou penetren en el camp contrari pel
Pirineu de Lleida, primer per la Vall d'Aran. Són set brigades i la
vuitena, de reserva, actuen sota el comandament del tinent coronel
Vicente López Tovar. És cap d'Estat major el Major Àngel Carrero
Alvaro i el Comissariat polític es troba en mans d'Àngel Yufera,
l'home de confiança de Jesús Monzón, dirigent del PCE i
organitzador de totes aquelles accions. Els primers combats,
ajudats per la sorpresa inicial, juguen a favor dels guerrillers.
Causen baixes i fan tres-cents presoners a les tropes del Batalló
de Muntanya Albuera, guarnició d'aquella vall catalana i de totes
les comarques dels voltants. Els maquis ocupen els poblets de
Bausén, Canejan, Cledes, Bossost. En aquells dies el general
Moscardó, capità general de la IV Divisió, que es trobava a Viella
en visita d'inspecció, avalua els fets i concentra forces. Arriben
a la zona dos batallons de muntanya, Barcelona i Alba de Tormes i
el general García Valiño es fa càrrec de les operacions com a cap,
que és, de l'Estat Major Central. Aleshores, els guerrillers
conquisten Alíus, el perden i fracassen quan volien ocupar Esterri
d'Aneu. Lopes Tovar sap que Viella, amb dues bateries d'obusos, és
mala de prendre. Compareix aleshores a la Vall d'Aran Santiago
Carrillo i dóna ordre de retirada cap a França. El 30 d'octubre tot
ha acabat. El balanç entre les forces de l'Exèrcit és de trenta-dos
morts i dos-cents setze ferits. Els guerrillers, per la seva banda,
abandonen la lluita amb cent vint-i-nou morts, dos-cents
quaranta-un ferits i dos-cents divuit presoners. Aquella batalla
oberta fou descartada. Santiago Carrillo substituí Jesús Monzón i
es crearen agrupacions guerrilleres clandestines dependents d'un
Comitè executiu delegat del Comitè Central amb una Comissió
Nacional d'Organització. Les cinc agrupacions que serien
perseguides per la Guàrdia Civil fins ben avançats els anys
cinquanta foren els d'Andalusia, Astúries-Santander,
Centre-Extremadura, Lleó-Astúries i Llevant-Aragó.
Tanmateix, Franco, se'n dugué el gat a l'aigua.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.