Formacions de roques riques en ferro, que daten de fa 2.300
millions d'anys, indiquen que les masses de sòl del planeta Terra
varen estar cobertes d'éssers vius almenys 1.000 millions d'anys
abans del que els investigadors pensaven en un principi, segons ha
explicat un geòleg japonès de la Universitat nord-americana de Penn
State, en la reunió anual de la Societat Geològica Americana que
ahir se celebrà a Denver.
«Fins ara, la data més remota que s'ha acceptat per determinar
la vida a la Terra era de fa 1.000 milions d'anys, però ara podem
anar més enrere fins almenys altres 1.000 milions d'anys més»,
explicà el professor Hiroshi Ohmoto, catedràtic de geociències i
director del Centre d'Investigació Astrobiològica de la Universitat
de Penn State.
«És clar que llavors, la vida terrestre estava més en la natura
dels bacteris que en els arbres o mamífers», afegí el professor.
Ohmoto, en col·laboració amb altres especialistes de la Universitat
Rand Afrikaans de Johanesburg, Sud-àfrica, investigà les anomenades
laterites o dipòsits rics en ferro que es formen quan els àcids
orgànics (els que es creen quan es descomposa la matèria viva)
acumulen ferro de les capes superiors de la roca i els dipositen
després com a òxid en les capes inferiors.
La construcció normal de la laterita és de tres bandes: una capa
deficient en ferro coberta per una capa rica en ferro que està
coberta a la seva vegada per una altra capa deficient en ferro. Les
laterites modernes es formen en els tròpics, en els quals les grans
quantitats de material orgànic es descomposen ràpidament. «Perquè
es formin les laterites hi ha d'haver material orgànic i oxigen
atmosfèric», explicà Ohmoto als assistents a la reunió de
Denver.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.