Llauger: «La poesia no hauria de ser un 'hobby' per la gent que té vocació»

Llauger, col·laborador habitual a les planes de crítica literària del suplement Balears cultural, exposà la seva tesi en el marc del cicle de conferències «Canvi de mil·lenni: la literatura catalana, a debat» organitzat per Sa Nostra. Centrat en la reflexió sobre la poesia catalana d'aquesta recta final de segle, Llauger acusà la «crisi vocacional poètica», en el sentit que «avui, els poetes no es plantegen la poesia com a eix central de la seva vida intel·lectual». «Ja sabem "concretà l'autor" que avui no es pot viure de la poesia, que ningú no pot avui guanyar-se la vida només escrivint, però sí que es pot practicar l'art poètic com part de la seva existència, i no de forma ocasional». I afegí: «la poesia no hauria de se un hobby per la gent que té vocació». Un altres dels aspectes esmentats per Llauger fou el distanciament existent entre el públic lector i la producció poètica: «és una obvietat dir-ho, però la gent que fa poesia té l'obsessió que només els llegeixen altres poetes i crítics, que no tenen un lector que els llegeix per gust». Per això mateix, explicà, el poeta no s'expressa en un llenguatge accessible i no tracta temes d'interès per al seu públic: «amb això no vull dir que el poeta hagi d'anar més a remolc dels gusts de la gent, però sí obrir-se més, perquè sovint fa la sensació que aquest es recrea en mers artificis verbals o en una successió d'imatges hermoses». Professor d'anglès i entregat a una intensa activitat política, Llauger ha publicat ja dos magnífics llibres de poemes: L'arena de l'amor (1986) i Animals intel·ligents (1992).