Es posa en dubte la teoria que Espanya va ser el darrer hàbitat del neandertal

TW
0

Un equip internacional de científics d'universitats nord-americanes, Illinois i Washington; i europees, Oxford, Zagreb i el de l'Acadèmia Croata de Ciències, ha documentat, mitjançant proves de radiocarboni, la data en què els neandertals poblaren l'Europa Central, fa 28.000 anys, el que representa la darrera data registrada dels fòssils de neandertal en tot el món, segons informà aquesta setmana la darrera edició de Proceedings.

La nova troballa posa en entredit la teoria acceptada en el si científic que la Península Ibèrica va ser el darrer lloc de residència d'aquesta primitiva espècie humana. Les noves troballes poden obligar els científics a replantetjar les teories sobre l'extinció dels neandertals, la seva intel·ligència i la seva contribució al conjunt genètic humà.

La investigació sobre fòssils de neandertal de la cova de Vindija, ubicada a Croàcia, també planteja dubtes sobre la teoria que la Península Ibèrica fos el darrer refugi dels neandertals. «La majoria dels científics hauaria esperat trobar la darrera resta del neardental a l'Europa sud-occidental», digué el paleontòleg Fred H. Smith, del Departament d'Antropologia de la Universitat d'Illinois. «Les noves dates del radiocarboni indiquen que els neandertals podrien haver coexistit amb els primers humans moderns a l'Europa central durant alguns mil·lennis», afegí.

L'equip d'investigadors descobrí que les restes de crani trobats en la cova de Vindija daten de fa entre 28.000 i 29.000 anys. Aquestes dates refuten evidències anteriors que indicaven que els neandertals europeus s'havien extingit fa 34.000 anys. Les dades indiquen que els neandertals i els humans moderns coexistiren durant milers d'anys i probablement s'emparellaren.