A més de cartells hi havia cotxes-anunci que recorrien Europa.

TW
0

L'aspirina, el més rodó dels negocis, acabarà els actes del seu primer centenari amb una exposició, 100 anys d'història farmacèutica en cartells publicitaris d'aspirina, que es podrà veure, de demà i fins el 14 de novembre en el Museu de sa Pobla. Aquesta és una mostra itinerant que inclou una vintena dels millors cartells d'aspirina realitzats per artistes d'arreu el món al llarg d'aquest segle. En la mostra es pot veure com els cartells (alguns pintats a mà en l'estudi de publicitat que Bayer, l'empresa farmacèutica alemanya, posseïa) han esdevingut autèntiques peces d'art que, a més, són testimonis d'èpoques ja que reflectien els gusts, preferències i necessitats de la majoria de ciutadans i, al mateix temps, la manera de viure de la gent en el transcurs dels anys.

Tot va començar quan, a principi de segle, un cotxe amb l'anunci d'aspirin va partir d'Holanda i va recórrer la pràctica totalitat d'Europa. Milers de cartells, en alemany, encara que sense oblidar altres llengües, aparegueren en parets, diaris i revistes. Tots ells proclamaven que el nou fàrmac era el remei ideal per a mals de cap, refredats i dolors reumàtics. Els espanyols varen haver d'esperar a 1909 per saber de l'existència d'aquest miraculós remei blanc.

Els cartells, situats per col·locar-se a la vista del públic en apotecaries i drogueries, donaven les explicacions necessàries sobre les característiques del fàrmac i, a més, servien de contacte entre fabricant i clients. Aquesta doble funció determinava que el cartell hagués de respectar els desigs i les expectatives del consumidor, i a la vegada relacionar-los d'alguna manera amb els interessos del fabricant, que desitjava que el seu producte aconseguís una àmplia acceptació. La imatge i el text havien de considerar, d'una banda, que els consumidors tenien pocs o nuls coneixements mèdics i, d'una altra, havien de respectar les lleis, prescripcions i directrius que regulaven la fabricació, venda i distribució dels medicaments.