El contratorpediner «Terror» (1896)

És botat a Clydebank, Anglaterra, el vaixell de guerra Terror, que té un desplaçament de tres-centes tones i una velocitat de vint-i-vuit nusos. El seu armament consta de dues peces de cinquanta-set milímetres i dos tubs llançatorpedes de quatre-cents cinquanta mil·límetres. Destinat a l'Armada espanyola, juntament amb les naus bessones Furor, Audaz, Osado, Plutón i Proserpina, participà en la travessa de l'Atlàntic de l'Esquadra de l'almirall Cervera, rumb a les Antilles espanyoles, per prendre part en la batalla contra l'estol de guerra nord-americà. Pel camí sofrí una avaria a la màquina i hagué de restar a l'illa de la Martinica. Un cop arranjada la màquina, volent incorporar-se a l'esquadra, arribà a Puerto Rico. Allà estant es presentà el vaixell d'Estats Units Saint Paul, de gran tonatge. Això no semblà preocupar gaire el seu capità, el tinent de navili de primera classe Francisco de la Rocha y Pérez Molina. Aquest, malgrat ser conscient de la seva inferioritat, es llançà a l'atac i s'acostà a la nau enemiga quatre mil metres. Des d'aquell punt, començà el foc amb els seus dos canons de cinquanta-set mil·límetres. Aconseguí un blanc en el vaixell contrari però el Terror fou igualment tocat per una salva. Sortí en ajut del Terror el canoner Isabel II, considerat creuer de segona, vaixell de mil cent trenta tones construït al Ferrol el 1886 i que estava armat amb quatre peces Hontoria de cent mil·límetres, i desenvolupava una velocitat de deu nusos. La qüestió és que els dos petits vaixells es llançaren contra el gran i aquest, ferit, es retirà. Tenia la nau americana onze mil sis-centes vint-i-nou tones i portava vuit canons de cent cinquanta mil·límetres, quatre de cent i quatre metralladores. Construït el 1895 per l'Internacional Navegation Company havia estat militaritzat i podia arribar, en la seva velocitat, a vint-i-dos nusos i mig. Al davant de tota aquesta superioritat, la gesta del Terror fou tot un èxit. Però allò només era el començament del gran drama naval en què Pascual Cervara y Topete, l'almirall, se'n duria la pitjor part. L'historiador Alcofar Nassaes explica que aquella acció va tenir lloc el 29 de juny i que ningú no dubtava que els dos vaixells espanyols eren molt inferiors al vaixell americà. De totes maneres ens crida l'atenció aquella prepotència dels responsables de les forces navals espanyoles, posant aquells noms als vaixells i que avui, i encara llavors, devien fer somriure per la seva exagerada denominació: Furor, Audaz, Osado... Terror... A què jugaven aquells trists argonautes que batiaven vaixells des dels seus seients encoixinats a un despatx de Madrid?