Tal dia com avui neix al món artístic Clara Bow. És clar que no
es tracta aquí del seu naixement biològic, que fou el 20 de juny de
1905, en el barri novaiorquès de Brooklyn. Ens referim al dia que
començà la seva carrera artística, quan als disset anys guanyà un
concurs de bellesa i el premi li va valer per poder realitzar una
prova per al cinema. Bonica, agosarada, graciosa, molt segura de si
mateixa, senzilla en el vestir i inflexible en el gest, així la
veia el gran escriptor i guionista d'aquella època Scott
Fitzgerald. Arribar a la popularitat no fou fàcil. Interpretà
primer petits papers secundaris i a la fi la triaren per fer de
flapper en el film De Black Oxen, que en els cinemes d'aquí fou
projectada sota el títol El pecado de volver a ser joven...
L'èxit d'aquella pel·lícula fou total. Des de llavors, Clara Bow
esdevingué una presència continuada a les nostres cartelleres i
fins i tot, aquí a Mallorca, per pertot arreu, les al·lotes la
imitaven en la vestimenta, els gestos i els capells. La llista de
films que la consagraren definitivament com una sex-símbol passa de
vint-i-cinc, tots ells de gran èxit. Recordem Eve's Lover, Kiss me
again, Dancing Mothers, Mantrap, Red Hair, True to the Navy, Love
among the Millionaires, It... Aquesta darrera pel·lícula es basava
en la novel·la de l'escriptora anglesa Elinor Glyn, que no dubtà a
escollir Clara Bow per aquella producció de la Metro Goldwin Mayer,
dient que ningú com ella, en el camp de les actrius del moment,
tenia aquell estrany magnetisme que encisava els espectadors.
Elinor Glyn, que treballava aleshores com a quionista i assessora
literària, segons explica Jaume Olives, la definí com tothom. «És
l'al·lota que té un cert no sé què».
No dubtà Clara Bow d'interpretar els seus personatges en la vida
real, en dur endavant el seu paper de flapper per a revistes i
diaris. Explicava anys després: «Fèiem tot el que ens venia de
gust. Ens anàvem a dormir tard. Ens vestíem com dictava la nostra
voluntat. Avui, les actrius tenen més seny i acaben amb millor
salut. Però en aquell temps ens divertíem més...».
Clara Bow va esser entre 1927 i 1931 una de les actrius més
taquilleres de Hollywood i el seu seguit d'escàndols, amants i
marits la feren encara més popular. Però tot té el seu final i la
glòria d'aquella dona hermosa s'apagà quan els Estats Units
caigueren en la gran depressió de Wall Street. El 1933 es va
retirar. L'acabaren de decidir les noves tècniques del cinema sonor
a les quals li costava adaptar-se, el Codi Hays que imposava una
certa autocensura puritana i el seu passat de nineta frívola, que
amb tant d'èxit havia impregnat tots els seus personatges. El
crític cinematogràfic Alexander Walker apuntà que Clara Bow havia
mort com actriu amb l'evident immaduresa del seu personatge. Quan
es divorcià de Rex-Bell, el famós cow-boy actor el 1955, deprimida,
malalta, hagué de passar llargues temporades en un sanatori.
Totalment oblidada morí el 27 de setembre del 1965 a Los Angeles.
Tenia, aleshores, seixanta anys, i la rialla dolça que a tots
enamorava havia tornat un rictus d'amargor. Com transcriu Jaume
Olives, Clara digué alguns anys abans de morir, ja decebuda, que
«això de ser un símbol sexual és una feixuga càrrega, sobretot quan
una es troba cansada, ferida i entabanada».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.