Miquel Ferrà i Martorell11/10/99 0:00
TW
0

Ja és sabut que els càtars, nom grec que significa purificats, foren uns heretges de l'Edat Mitjana, les doctrines dels quals provocaren la sublevació dels albigesos, és a dir, dels habitants d'Albi i altres confrares de la regió del Tarn i de totes aquelles contrades, que formaven aleshores la secta religiosa que es propagà des del segle XI i contra la qual ordenà el papa Innocenci III una creuada el 1209. Els creuats s'apoderaren de Beziers i Carcassona, les places fortes dels albigesos, i llavors els derrotaren a les batalles de Muret i Tolosa. Aquesta guerra acabà amb la pau de París, el 1229, en temps de la regència de Blanca de Castella. La crueltat de la seva repressió fou censurada severament per Sant Domingo de Guzmán, que aleshores predicava als valdensos de Provença. A començaments del segle XIII un petit nucli d'albigesos es refugià a Lleó, però no es desenvolupà i desaparegué poc després.

La qüestió és que la tradició parlà i parla encara d'un fabulós tresor dels albigesos enterrat en algun indret del Migdia francès i de la dissort que perseguirà aquell que el trobi. Això no vol dir que malgrat l'amenaça secular molts no hagin fet tots els esforços per trobar"ho. Un d'ells nomia Arthur Caussou, que vivia a l'Ariège, a la vila de Lavelanet. Era, diuen, un dels més rics propietaris de la regió i a més d'això, polític notable, amb el càrrec de diputat provincial del Departament. A més d'això, escriptor local, erudit, historiador, arqueòleg. Com qualsevol habitant de la zona, des de petit, s'havia sentit atret i fascinat pel que contaven del tresor del castell de Montségur, aquelles ruïnes sobre un gran penyal que ell podia veure, sempre seguit, des de la finestra de ca seva. Explica Gérard de Sède que Monsieur Caussou tenia una «fortuna que li podia permetre moltes estones d'esplai i quan li entraven ganes d'explorar, sense deixar cap racó, les pedres de la fortalesa, s'hi passava hores i hores. Al llarg de cinc anys no deixà passar una setmana sense anar"hi. I aquell dia Arthur Caussou trobà el que molts havien cercat i cerquen encara, el tresor de Montségur. Tresor que no era la copa màgica del Grial i que ni tan sols contenia tant d'or com el que Caussou tenia en el Banc. Ni prop fer"hi. Dins un dels innombrables covatxols que foraden el penyal i que fou tapada amb roca durant el setge trobà un parell d'alfabietes. Una contenia un centenar de monedes d'or i plata acunyades a Tolosa en el segle XIII, de gran interès numismàtic. I l'altra un colomet de pedra blanca, l'emblema del Paràclit, del Consolador anunciat per Joan.

Caussou mostrà la seva troballa a dos erudits arqueòlegs, els pares Glory i Durand, que en vàren fer detallat inventari. Però Arthur Caussou, víctima de la maledicció, caigué en desgràcia i a poc a poc va veure com les seves propietats rústiques i la seva fortuna li fugien de les mans, alhora que la seva salut empitjorava dia rere dia. Ofegat pels problemes econòmics va haver de vendre aquelles monedes una per una i ja no en tenia cap quan morí, víctima d'una llarga i espantosa malaltia. Tot el que va poder deixar al seu fill fou un sou de plata amb l'escut de Tolosa a una cara i el famós colom simbòlic a l'altra.